"Machirulo muerto, abono pa' mi huerto". Aquest és un dels càntics que es va proclamar durant la vaga feminista del 8 de març de 2023. I amb ell, altres proclames habituals com "aquí comença la lluita feminista", "ja n'hi ha prou", "visca la revolució feminista" o la convertida en carn de mem: "Manolo, hazte la cena". I és que la paraula 'machirulo', acceptada fa pocs mesos per la Real Academia Española (RAE) té la següent definició: "Dit d'una persona, especialment d'un home, que exhibeix una actitud masclista".
Malauradament, les pràctiques del 'machirulo' estan presents en amplis aspectes de la vida de qualsevol persona -no només ho percep el gènere femení- i que poden provocar situacions tan diverses i extravagants com "demanar per la situació sentimental a una dona jove només conèixer-la”, "qualificar d'intens el gènere femení perquè té la menstruació", "donar per suposat que quan algú ha assolit una posició directiva ho ha fet perquè és amiga d'algú" o "alguna pràctica sexual haurà fet aquesta noia per arribar fins aquí".
"En respostes com 'això no toca' s’ha sembrat el dubte de si eren correctes unes bromes sexualitzades en un entorn laboral i amb una jerarquia difícil de combatre"
I el pitjor de tot té a veure amb una anècdota que vaig conèixer fa poc i que considero molt greu. Es tracta d'una noia de 25 anys que estava esmorzant en un moment de pausa en una coneguda empresa catalana i acompanyada d'alts directius, de més de vuit, i un d'ells li va dir que vigilés si s'ajupia a recollir l’entrepà del terra perquè estava envoltada de molts homes. Ella es va quedar pàl·lida, bloquejada i no va saber què respondre. Ara bé, mentre hi havia algunes rialles, un company -el més jove de la sala i d’un altre departament- es va plantar: "Això no toca i està fora de lloc".
“No sigueu tan estirats”, “ja no es poden fer bromes?” o “us ho preneu tot a la valenta els més joves”, li van etzibar. Però, sincerament, és en aquestes petites accions en què es posa en dubte l’statu quo i on el feminisme avança una mica més, si és possible. El feminisme no és una batalla exclusiva del gènere femení, sinó que ha d’arribar al nombre més elevat de persones i els homes tenen també el seu rol. Sobretot qui es vulgui qüestionar els seus principis per aprendre d’una societat que neix masclista des dels primers instants de vida, incloses les dones. I qui calla, atorga. En respostes com “això no toca” s’ha sembrat el dubte de “si eren correctes” unes bromes sexualitzades en un entorn laboral i amb una jerarquia de poder difícil de combatre. Un segon de dubte i un silenci incòmode entre vuit barons és una petita victòria. Perquè hi ha molt en joc i d’aquí la necessitat de més pedagogia i “petits desafiaments”.
"D'aquí la importància de l’aliança entre dones, del suport dels companys barons, del mentoratge, de la visibilitat, de llançar-se, de deixar endarrere la por d’equivocar-se, d’aprendre i, el més important, confiar"
Perquè les dones, majoritàriament, han de demostrar molt més que un home per accedir a una posició de lideratge i ben remunerada. Ho han de demostrar amb xifres, posicions encobertes al llarg dels mesos, arguments clars, molt de caràcter, marcar el límit constantment i no cedir ni un mil·límetre. I d’aquí la importància de l’aliança entre elles, del suport dels companys barons, del mentoratge, de la visibilitat, de llançar-se, de deixar endarrere la por d’equivocar-se, d’aprendre i, el més important, confiar. El treball i els resultats parlen per si sols. I, com sempre, mai ningú va dir que seria fàcil. Però, posar en dubte la figura del ‘machirulo’ és una petita victòria. I “això no toca”, el primer pas.