Si com a país ens conviden a implementar mesures per la seva millora, el mateix ens toca fer com a individus. Formar-nos, deixant d'equiparar la formació superior amb una garantia de futur. Pensem en l'educació amb una finalitat productiva - no vocacional - que permeti a la persona trobar, o crear, una ocupació. No tothom ha d'accedir a la universitat, hi ha vida en el món de la formació professional.
Més enllà d'una etapa primària on escollim uns estudis, i ens creem un bagatge acadèmic per accedir al mercat laboral amb unes mínimes garanties, ens resta assimilar que l'actualització dels coneixements ha passat de ser una opció desitjable a una exigència. El longlife learning és un concepte que ens acompanya com a conseqüència del canvi constant en què viu la societat de la informació.
No és el més fort el que preval sinó el que millor s'adapta. Amb el coneixement adquirit a l'aula no n'hi ha prou per mantenir-se a la cresta de l'onada, calen habilitats, soft-skills o habilitats transversals a aplicar en el nostre dia a dia, parlar en públic, capacitat per negociar, gestió personal, intel·ligència emocional... Quelcom més relacionat en convertir el coneixement en un comportament.
L'empresa a la qual realitzem la nostra activitat ha de realitzar una tasca simètrica, creant el seu propi pla formatiu i harmonitzant les iniciatives dels seus membres en aquest camp. L'objectiu és la creació de valor potenciant el talent existent i integrant-lo a l'organització.