Es calcula que els costos totals dels problemes de salut mental a Europa representen més d’un 4% del PIB als països de la UE, el que equival en euros a més de 600.000 milions a l’any (Health at a Glance: Europe 2018).
"Els costos totals dels problemes de salut mental a Europa representen més d’un 4% del PIB als països de la UE"
Davant aquestes xifres, promoure la salut mental a les empreses és també una prioritat, no podem obviar-ho. Les bones pràctiques pel benestar de les persones a l’empresa és responsabilitat de tots, tant empresaris, comandaments com treballadors. És una causa general, no partidista que ningú en queda al marge. Una de cada sis persones als països de la UE han tingut un problema de salut mental el 2016, el que equival a 84 milions de persones.
Però quina responsabilitat tenen les empreses, quin camí hauran de decidir?, on podran trobar l’equilibri entre la productivitat i el benestar?, si fomenten el benestar aconseguiran també la productivitat? El que no sembla gens sostenible, almenys a mitjà i llarg termini serà sacrificar el benestar per la productivitat, doncs les conseqüències per les persones i les organitzacions poden ser aclaparadores.
Potser serà qüestió de decidir quin model prenem com a referència. Sabies que al Japó tenen un greu problema amb la “mort per excés de treball”? Fins i tot tenen una paraula per aquest tipus de mortalitat karoshi. La paraula es refereix als empleats que moren a causa de malalties relacionades amb l’estrès, com són els atacs cardíacs, vessaments cerebrals, o que es lleven la vida a causa de les pressions del treball.
Segurament aquesta nova realitat social que venim parlant d’ençà que un temps, on l’èxit empresarial s’haurà de mesurar més enllà dels acompliments financers, s’anirà imposant com la pluja fina que va xopant sense adonar-nos.
"Sabies que al Japó tenen un greu problema amb la “mort per excés de treball”? Fins i tot tenen una paraula per aquest tipus de mortalitat karoshi"
No estaria de més començar a adquirir alguns hàbits més saludables dins les empreses, incentivant i bonificant les relacions i emocions positives més enllà de la productivitat, la baixa conflictivitat, els actes de voluntariat “d’ajudar sense esperar res a canvi”, la responsabilitat i l’acompliment de les normes de convivència i benestar entre les persones; potser tot plegat sembla una utopia a hores d’ara, però el temps podrà donar-nos la raó en un futur. La salut mental és més que una qüestió de xifres, es tracta de persones i és de responsabilitat de tots reduir-ne les causes que provoquin certs trastorns, i també en les empreses on passem tant de temps, veritat?