La campanya Whatsapp

Un amic expert en màrqueting digital em va recomanar fa anys que quan fes una xerrada en públic procurés donar idees molt senzilles, amb frases curtes i que hi cabessin en els 140 caràcters d’un tuit de l’època; els assistents les compartirien a les xarxes socials i me n’amplificarien l’audiència. No em consta que el meu amic hagi exercit mai d’spin doctor però el missatge també els va arribar als polítics, i alguns han esdevingut autèntics mestres de l’ofici. Més enllà del domini de Twitter pròpiament —la llegenda diu que un tuit de reminiscències bíbliques va canviar la història recent de Catalunya— hi ha veritables experts en l’art de generar twitulars.

"Més enllà del domini de Twitter pròpiament —la llegenda diu que un tuit de reminiscències bíbliques va canviar la història recent de Catalunya— hi ha veritables experts en l’art de generar twitulars"

En mítings, intervencions al Parlament, al Congreso, entrevistes i declaracions hem vist polítics de tot l’espectre ideològic parlant amb frases curtes, simples, directes i que busquen la reacció immediata de l’audiència; el que vindria a ser un tuit, vaja. Alguns han arribat a dominar com ningú fins i tot l’art del mem, afegint a les seves intervencions un component visual amb gestos, tics, i tot tipus de parafernàlia que les xarxes socials amplifiquen, no sempre en el sentit desitjat, fent bona la màxima que està bé que parlin de tu encara que sigui bé.

Més info: Instagram i l’algorisme de Truman

Però tot això és molt 2018.

Al 2019 la conversa és a una altra xarxa social. Si pregunteu a la vostra germana petita / filla / neboda / neta quina és la xarxa social que més fa servir no us dirà pas Twitter o Facebook que són de vells, ni Snapchat, ni Instagram tot i fer-la servir molt… us dirà Whatsapp! El que per germà gran / pare / tiet / avi és una aplicació de missatgeria, una versió millorada dels SMS (què?) pels joves és una xarxa social, la xarxa social. Deu ser per això que els missatges de les darreres campanyes polítiques han passat d’articular-se en tuits (Twitters en legal) a articular-se en missatges de Whatsapp, en continguts, to i estil.

"Els missatges de les darreres campanyes polítiques han passat d’articular-se en tuits (Twitters en legal) a articular-se en missatges de Whatsapp, en continguts, to i estil"

Els missatges que sentim en campanya al 2019 s’assemblen més als que podem trobar en un grup de Whatsapp que no pas als que podem trobar en una xarxa social oberta: missatges simples, exagerats, reiteratius, plens d’emoticones i amb poca cura per l’ortografia i la gramàtica. Són missatges que van dirigits al grup, que apel·len als sentiments més bàsics i que a l'única reacció a la qual aspiren és a la redifusió a d’altres convençuts. Ja no cal fer un tuit brillant capaç de trencar bombolles ideològiques i que eventualment arribi a qui no pensa com el seu emissor, només cal fer un missatge que faci venir ganes de reenviar-lo molt convençut, sense comprovar-ne la veracitat, perquè si me l’envia algú que té el meu número, algú que tinc a la meva llista de contactes, m’és igual el que digui. Som aquí i ho saben.

Més Informació
L'infern del 13
MySpace i la selecció digital
Avui et destaquem
Comentaris