Eleccions, mapes i patrons

Les recents eleccions espanyoles han deixat una sèrie d’imatges molt interessants que ens ajuden a entendre què ha passat, què està passant, i més important, què passarà. I quan parlo d’imatges no em refereixo a fotografies i vídeos, que també, sinó a gràfics, mapes i infografies, imatges generades a partir de les dades electorals. M’interessen especialment els mapes pel que representen tan visualment, històrica com social. Els hem vist a les xarxes on s’han fet virals i als programes de televisió on han ocupat totes les programacions de la nit electoral. TV3 va articular la seva realització al voltant de la visualització d’informació a l’entorn d’una sèrie de platós virtuals on els mapes i gràfics dinàmics n’eren l’eix comunicatiu central.

"Les nits electorals, les finals d’OT i els festivals d’Eurovisió són generadors de quantitats ingents d’informació impossibles de processar"

Les nits electorals, les finals d’OT i els festivals d’Eurovisió són generadors de quantitats ingents d’informació impossibles de processar. Només les podem entendre quan n’extraiem els patrons subjacents; les taules crues amb els resultats ens serveixen de ben poc. En canvi, si n’extraiem els patrons en forma d’infografies, gràfiques o mapes és una altra cosa. El nostre cervell està especialment dissenyat per trobar patrons en la informació que li arriba dels nostres sentits. De fet, si som aquí és perquè els nostres avantpassats van reconèixer els patrons que els van ajudar a prendre les decisions correctes per sobreviure: som els descendents dels millors reconeixedors de patrons. Reconeixem patrons quan som bebès que identifiquem com les cares dels nostres progenitors, reconeixem tota mena d’animals en els núvols i fins i tot tenim una paraula per designar el fenomen de veure cares en objectes: Paridòlia. Aital és la nostra tendència innata a extraure patrons de les imatges que fins i tot en trobem en imatges totalment aleatòries com les del soroll blanc.

"El nostre cervell està especialment dissenyat per trobar patrons en la informació que li arriba dels nostres sentits"

I això també passa amb els mapes polítics. Els mapes polítics són representacions simbòliques que mostren les relacions entre diferents territoris. Un mapa polític no mostra la realitat (quan passem el Pertús el terra no canvia de color), mostra la representació intersubjectiva de la realitat, la que entre tots reconeixem com a realitat en un espai i temps determinats. I com que sobrevivim de reconèixer patrons, quan observem un mapa polític no podem evitar de trobar-n’hi d’espacials (la bota d’Itàlia o del drac d’Escandinàvia), i si a més afegim els resultats d’una votació, sigui política o d’Eurovisió, hi reconeixem també patrons temporals. Si el color de les esquerres cobreix un territori, entenem que aquell territori vol un futur de polítiques progressistes, si en canvi el color és el de la ultradreta entenem que en aquell territori hi ha hagut problemes, hi ha un problema i n’hi haurà molts més.

Més informació
La campanya Whatsapp
El Twittànic
Instagram i l’algorisme de Truman
Avui et destaquem
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

El més llegit