Avís d'exempció de responsabilitat: sóc de Tàrrega.
----
Aquests dies per la plaça Major de Tàrrega no s'hi camina massa bé. El motiu és que 1.062 cadires ocupen el centre de la plaça, cadascuna amb un cartell amb un nom de dona i la seva edat. Representen 1.062 dones i fills assassinats des del 2003 a l'Estat espanyol per culpa de la violència masclista. A la plaça s'hi fa un silenci respectuós, barreja de dol i vergonya col·lectiva que et deixa amb un nus a l'estómac. Impressiona; una víctima és massa; 1.062 és 1.062 vegades massa.
La performance contra la violència masclista de Tàrrega | Maria Dolors Cirera
1.062 dones mortes per violència masclista a l'Estat espanyol, 1.000 morts pel conflicte Basc, un milió de morts a la guerra d'Iraq, 2.996 morts als atacs de les Torres Bessones, 140.000 morts a la guerra dels Balcans, 3,2 milions als camps d'extermini nazis, 60 milions morts a la segona guerra mundial, 40 milions a la Gran Guerra (la 1a Guerra Mundial, la que havia d'acabar amb totes les guerres). Podria seguir amb xifres, que de tantes, de tan repetides i de tan descontextualitzades, ja no comprenem ni ens impacten.
Per fer un bon exercici de barbàrie comparada, sempre recomano el multipremiat curt "The Fallen of World War II", que visualitza en context les víctimes de la Segona Guerra Mundial. D'una manera molt didàctica i interactiva mostra els morts civils i militars, llurs nacionalitats, en quins teatres d'operacions i camps d'extermini van morir i en quins anys, i els compara amb altres atrocitats documentades de la història. Un dels moments impactants del curt és del minut 6 al 7 en què mostra la interminable columna dels 8,7 milions de russos que van morir al conflicte; la columna trenca l'escala de la gràfica. També en podeu explorar la versió interactiva.
Per copsar l'impacte del drama humà que va representar la Segona Guerra Mundial hem de veure els 18 minuts de curtmetratge i parar molta atenció als detalls, 18 minuts que immersos en una cultura audiovisual d'oferta digital infinita no tenim (hi ha més enllaços per fer clic!). Sovint el conflicte de la Segona Guerra Mundial és condensat en la xifra dels 70 milions de morts, apta per a titulars, tuits i cunyats; una xifra que fora de context diu ben poc (va ser un 3% de la població mundial!).
Si visiteu els camps de concentració d'Auschwitz hi trobareu diverses obres del periodista, fotògraf i museògraf Paweł Sawicki on mostra la magnitud de la tragèdia. No són fotografies ni gràfiques ni estadístiques ni xifres de l'horror nazi, sinó que són muntanyes de cabells, maletes, ulleres, pròtesis, raspalls, olles i tota mena d'objectes quotidians dels presoners. No és visualització de les dades de l'horror, sinó la fisicalització de les dades de l'horror.
Un altre exemple més proper i no tant dramàtic (de moment) l'hem vist moltes vegades al Telenotícies en èpoques de sequera, quan el Tomàs Molina ens dóna els hectolitres de les reserves hídriques. Això és una dada a la qual li falta el context perquè ens aporti informació. El que sí que entenem, ens impacta i ens porta a canviar d'hàbits és veure la imatge del campanar de l'embassament de Sau: si només se'n veu la punta, anem bé, si hi ha gent passejant al voltant és que la situació és d'emergència.
El que han fet a Tàrrega és això, un exercici, no de visualització de dades sinó de fisicalització de dades, una fisicalització que aconsegueix emergir en un entorn de sobre informació infinita; un exercici crític que ens impacta, ens interpel·la i ens empeny a l'acció. A favor.