Aquest dijous a les 10 del matí el ple de la Unió Europea votarà una proposta de directiva que podria canviar Internet tal i com la coneixem avui i per extensió a tots nosaltres. La proposta de llei va dirigida a protegir els drets d’autor i en el seu ja famós article 13 (una mena de 155 digital) obliga les plataformes que permetin la publicació de continguts a vetllar pels drets d’autor. Això que podria semblar una obvietat però pot tenir unes conseqüències devastadores que van molt més enllà de com creem, distribuim i consumim continguts en línia.
La conseqüència immediata és que plataformes com Wikipedia, Twitter, Reddit, Giphy o el fòrum de papiroflèxia que us heu muntat al vostre servidor hauran de tenir mecanismes de control efectiu de tot allò que s’hi publica. A la pràctica vol dir que haurem de fer de ciberpolicies amb tot el que això comporta. D’una banda l’esforç tecnològic, que al marge de la seva efectivitat, les grans potser poden pagar-se però no l’administrador del fòrum de papiroflèxia. D’altra l’estructura legal per fer front a demandes, reclamacions de drets i peticions de supressió d’informació que els petits tampoc no tenen. I finalment la frontera difusa que hi ha entre la censura i allò que s’ha de suprimir per raons de dret. Al nostre país en tenim exemples prou recents.
"A la pràctica vol dir que haurem de fer de ciberpolicies amb tot el que això comporta"
A mig termini l’aplicació d’una llei així comportaria el tancament de centenars de webs i de serveis en base a una reclamació de drets d’autor. Penseu en Giphy, el popular servei de GIFs animats que hostatja milers de GIFs creats a partir de clips de pel·lícules. Els GIFs animats han creat un llenguatge audiovisual propi que podria desaparèixer. La directiva frenaria la creació que és el contrari del que pretén, un efecte conegut en altres sectors on s’apliquen mesures proteccionistes.
A llarg termini es consumaria la tendència actual d’una internet tancada reservada només als propietaris de drets d’autor. La llibertat de crear continguts de la que moderadament gaudim ara, la internet oberta, quedaria tocada de mort i posaria als ciutadans barreres encara més altes a l’hora de participar de la societat de la informació.
Per entendre-ho bé fixem-nos en la Viquipèdia i en el seu funcionament. La crítica que sovint es fa la Viquipèdia posant en qüestió la seva fiabilitat no té cap sentit; la Viquipèdia no és un compendi del saber humà, és un compendi del que s’ha publicat sobre el saber humà. Si les fonts són fiables la Viquipèdia n’és. La major part del contingut de la Viquipèdia són cites a fonts i conté extractes a publicacions que tenen drets. Si la directiva s’aplica, la Viquipèdia com l’entenem podria desaparèixer. Feu números dels cops que la consulteu al cap del dia, el que hi doneu cada any (perquè, hi doneu, oi?) i decidiu vosaltres mateixos el cost de prescindir-ne.
Sir Tim Berners-Lee, el creador de la World Wide Web, el pioner d’Internet Vinton Cerf, Jimmy Wales i fins a 169 acadèmics, 145 organitzacions pels drets humans, la llibertat de premsa, la investigació científica, el desenvolupament tecnològic, la fundació Wikimedia, l’Electronic Frontier Foundation i jo hi estem en contra. Podria haver començat amb aquesta llista i no hauria calgut escriure massa res més. O per transmetre-us la magnitud de la tragèdia, podia haver començat dient-vos que si prospera s’hauran acabat els mems a la xarxa.