'Haters'?

Els meus fills adolescents m'han posat al dia de l'argot quotidià que utilitzen entre els joves per expressar-se ràpidament a les xarxes socials. Ara ja puc entendre les lletres de les cançons sense posar cara estranya (lol, ja era hora!), i puc preguntar-los si fan les coses per postureo i que no em trolegin. Dab.

De tot el nou vocabulari, la paraula hater, m'ha fet reflexionar... Persona que odia o avorreix. Però la seva aplicació en la vida dels joves es refereix a aquelles persones que aprofiten qualsevol motiu per mostrar la seva disconformitat. Normalment ho expressen de forma enginyosa a les xarxes socials i els seus objectius de burla solen ser famosos o temes que tinguin molt de ressò mediàtic per tal que les seves crítiques els ajudin a guanyar fama.

"En quin grau nosaltres actuem com a 'haters' en la nostra feina?"

La meva reflexió és en quin grau nosaltres actuem com a haters en la nostra feina. Posem-nos una càmera virtual durant un dia i mirem les nostres pròpies actuacions i interaccions. Quan ens presenten un projecte. Quan ens escalen un problema. Quan ens diuen el parer. Quan ens fan un suggeriment. Quan hi ha propostes d'innovació. Quan expliquen una metodologia. Quan ens fan una formació i ens plantegen un repte a fer amb els companys. Quan un proveïdor ens ve a vendre els seus serveis. Quan valorem a final d'any el rendiment de les persones. Quina actitud ens defineix en cadascuna d'aquestes situacions? Propers als haters? O si més no, tenim una actitud constructiva, de veure què hi ha de bo en allò que estem escoltant o valorant, en comptes de buscar precisament aquell detall que pot tombar la proposta?

Crec que hi ha dos motius que ens poden conduir cap a l'actitud hater. Una és per professió. Tanmateix, excepte les males persones o aquelles que en volen percebre un benefici propi, cap professional pretén ser hater pel sol fet de ser-ne. L'altra és menys directa, menys conscient, moltes vegades com a conseqüència de voler anar al gra (almenys això és el que em passa sovint!), veure resultats, no entretenir-se en les coses bones per millorar les dolentes directament. Aquesta segona és involuntària i per tant, amb una actitud de millora personal, és reconduïble.

"L'actitud de preuar no vol dir ser ingenu o poc directiu; vol dir incloure les coses positives com les millorables"

Proposo l'exercici del dia de la valorització. On passin per la nostra ment (i el cor) les sensacions bones i dolentes de les coses que veiem, i que comuniquem al nostre interlocutor allò que és bo del que ens proposen i, només després, allò que poden millorar. I que el balanç del dia el fem amb estima també, i per tant que aquesta revisió ens dugui a un segon dia de constatació positiva, i així successivament.

L'actitud de preuar, però, no vol dir ingenu o poc directiu. Vol dir incloure en el nostre procés mental tant les coses positives com les millorables, i expressar-les de tal forma que per l'altre totes elles siguin un regal.

Més Informació
Celebrem el talent
Ens (re)coneixes?
Acceptaries un robot com a cap?
Avui et destaquem
Comentaris