Els canvis tecnològics històricament han anat relacionats amb millores en les condicions de vida de les persones, obrint el camí a noves i millors feines. Existeix el consens entre economistes que el progrés històric podem dividir-lo en dues eres de les màquines: la primera es remuntaria a la invenció de la màquina de vapor, a finals del segle XVIII, i acabaria just a l'inici de l'última dècada del segle XX. Aquesta segona era, a través de la gradual mecanització del treball, ha suposat una millora contínua de la vida de les persones. La combinació entre millores de la productivitat -mecanització- la innovació -processos- i la millora de les condicions vitals del treball -política- ha fet que les condicions de vida actuals d'una persona del primer món siguin d'una qualitat inimaginable si més no per als nobles rics coetanis a Watt.
"Hi ha consens entre economistes que el progrés històric podem dividir-lo en dues eres: la màquina de vapor i la mecanització del treball"
La segona era de les màquines comença durant la dècada de 1990, i es caracteritza per tres factors: l'augment exponencial de la potència informàtica; la capacitat de les tecnologies digitals per replicar idees i productes a cost pràcticament zero; i la capacitat creativa de l'ésser humà per generar innovacions. La qüestió és entendre què suposa aquesta segona era en termes de feina i condicions de vida per a les persones.
Si comparem les tecnologies disponibles entre 1996 i 2006, observem que el 1996 l'ACCI Red era el superordinador més ràpid. El seu desenvolupament va costar 55 milions de dólares, per funcionar consumia la mateixa energia que 800 llars i ocupava un espai gairebé equivalent al d'una pista de tenis. El 1997 aconsegueix una capacitat de procés d'1,8 bilions d'operacions per segon. El 2006 aquesta mateixa velocitat de procés l'aconsegueix la Playstation 3, que costava 500 dòlars, requeria menys espai que una caixa de sabates i consumia la mateixa energia fet que una bombeta. Aquest exemple ens pot donar una idea del que tindrem a les nostres mans d'aquí a 10 anys per al nostre funcionament diari.
La millora exponencial de la capacitat de càlcul dels ordinadors permet a les màquines obtenir respostes gairebé alhora que es produeixen les preguntes. És el pas necessari per al desenvolupament de l'automatització. L'automatització ha suposat una millora de la productivitat en tots els processos productius: el sector agrícola, el sector industrial i el sector dels serveis. Avui produïm més amb els mateixos recursos que fa 50 anys.
"La millora exponencial de càlcul dels ordinadors permet a les màquines obtenir respostes gairebé alhora que es produeixen les preguntes. És el pas necessari per a l'automatització"
A la indústria, la gradual automatització dels processos de producció i manufactura va començar fa més de 100 anys. A les nostres factories cada vegada s'ha produït de més a menys. L'automatització és protagonista de les millores de productivitat, i en un sistema econòmic de creixement il·limitat, els beneficis són per a tots.
Durant molt temps tots aquests canvis -que han incidit directament en la reducció d'ocupació a la manufactura- s'han produït a una velocitat que ha permès l'adaptació de la mà d'obra. Els treballadors manuals han anat passant d'una activitat a una altra de forma natural i imperceptible. Els grans canvis afectaven generacions posteriors, seguint els canvis tecnològics amb les adaptacions dels sistemes d'aprenentatge. El progrés tecnològic de la mà del progrés de la humanitat en el seu conjunt ha estat un mantra gairebé universal. És un món en el qual el treballador intel·lectual s'erigeix com a rei del mambo, les màquines són instruments que serveixen per potenciar el seu enginy.
A l'era actual, a mesura que avança el canvi tecnològic, observem que aquest afecta treballadors no manuals, i que l'automatització està substituint treball intel·lectual. Estem davant el final del regnat del treballador intel·lectual? Possiblement no –em resisteixo a pensar que deixarem de ser els reis del mambo- encara que si podem afirmar que la segona era de les màquines destruirà moltes professions especialitzades. Fins i tot treballs cognitius. Alguns economistes han calculat la probabilitat que l'automatització faci desaparèixer professions en els pròxims deu anys. Frey i Osborne assenyalen les ocupacions especialitzades que poden desaparèixer amb una probabilitat del 90%: agents immobiliaris, comptables, auditors, dependents de tendes i agents de telemàrqueting. Jo afegiria operadors i analistes als mercats financers, caixers de banc i porters de discoteca.
Per a l'ésser humà, el camí de l'evolució tecnològica cap a un món d'ordinadors intel·ligents i tasques automatitzades ens proposa un terreny de joc en el qual els més creatius i innovadors tenen més probabilitats de posar-se al capdavant. Potser estiguem tornant a les nostres arrels. El primer impacte, no obstant això, és l'augment de la desigualtat. Aquesta creixent desigualtat és alimentada per dues fonts. La primera prové de l'ocupació destruïda per la incorporació de processos d'automatització, ocupació en gran part estable i qualificada. Aquests aturats qualificats s'estan convertint en aturats de llarga durada per la seva incapacitat per adaptar-se a la nova realitat tecnològica que afecta el seu àmbit experiencial. Estem substituint persones per màquines i no estem readaptant aquestes persones a la nova realitat. No existeixen plans consistents per dotar de competències a les persones que l'automatització està expulsant del mercat laboral.
La segona font de desigualtat és la proliferació de vincles laborals atípics –treballs per dies o fins i tot per hores, mitges jornades- i de noves formes d'autoocupació - augment del nombre d'autònoms, d'emprenedors, de microempreses- que s'associen a trajectòries laborals menys segures, amb dificultats d'accés al sistema de protecció social, fora del sistema de representació sindical i dels processos de negociació col·lectiva.
En aquest marc, governs i societat civil tenen una triple missió: protecció, regulació i canvis del model educatiu..
"Ocupacions especialitzades que poden desaparèixer: agents immobiliaris, comptables, auditors, botiguers i agents de telemàrqueting. Jo afegiria: operadors i analistes financers, caixers de banc i porters de discoteca"
Que la gran part d'aturats siguin treballadors de més de 45 anys no parla gens bé del nostre sistema. Treballadors formats en l'execució d'uns procediments, que es veuen desbordats per la nova forma de produir i als quals no se'ls ha donat cap instrument que els faciliti l'adaptació. És obligació de les empreses que al mateix temps que s'engeguen plans de digitalització, engeguin programes d'adequació de la força de treball a les noves exigències de competències. I és obligació de l'Administració facilitar a les empreses els mitjans materials, humans i financers necessaris perquè així ho facin.
Paral·lelament, el legislador és el responsable de crear el marc regulador que protegeixi i dignifiqui les iniciatives d'emprenedoria, l'impuls de microempreses i els espais de col·laboració entre aquesta nova classe de treballadors. És urgent que s'habilitin sistemes de protecció per a autònoms i emprenedors, i és igual d'urgent crear un marc regulador i fiscal específic per a la microempresa (amb dades de l'AEAT de 2017, les microempreses, amb menys de 10 treballadors, van tributar una mitjana del 14,7% sobre el seu benefici, davant del 7,8% amb què ho van fer les societats grans, que tenen més de 250 treballadors.
El tercer àmbit d'actuació ha de ser l'educació reglada. Xavier Sala-i-Martín, Doctor en Economia per la Universitat Harvard advoca per un canvi en l'orientació dels plans d'ensenyament, en els quals es potenciï les competències d'adaptació davant de la memorització de coneixements. El sistema educatiu ha de formar persones capaces d'adaptar-se al mercat laboral futur. Considera que el repte de les nostres escoles és potenciar el desenvolupament del pensament creatiu dels nostres joves i de les capacitats interpersonals. Ni la creativitat ni el tracte de les persones són tasques que avui puguin desenvolupar els ordinadors.
Per primera cop a la història de la humanitat, les millores de la tecnologia poden no suposar una millora per a totes les persones. És només un supòsit. La història ens ha ensenyat que la humanitat sempre ha estat capaç d'aprofitar transversalment aquestes millores, fent-les protagonistes del progrés social. Aquesta nova era no hauria de ser diferent.