La regulació de les hores extraordinàries que pot realitzar una persona treballadora és clau en la gestió de l’empresa. Tot i que són un element indispensable que s’ha de tenir en compte, de vegades generen dubtes. Quantes hores es poden fer, en quin moment s’han de regularitzar o si s’han de retribuir són algunes de les incerteses.
Primer de tot és important destacar que les hores extraordinàries són aquelles hores de treball efectiu que es realitzen per sobre de la durada de la jornada ordinària de la persona treballadora, que tal com recull l’Estatut dels Treballadors està establerta en 40 hores setmanals.
La realització de les hores extraordinàries també està subjecte a uns límits que les empreses no poden superar. En aquest cas, les persones treballadores no poden realitzar més de 80 hores extres durant l’any. És una dada important a tenir en compte, ja que superar aquest límit implica sancions, d’entre 751 euros i 7.500 euros, a les empreses.
Dins de la limitació de les hores extraordinàries, també trobem casos on està estrictament prohibit que la persona treballadora faci més hores de les estipulades. La llei prohibeix que les persones menors de 18 anys, els treballs nocturns, les persones amb contractes a temps parcials, les persones treballadores que estiguin gaudint del permís de paternitat/maternitat o les persones treballadores amb discapacitat que prestin els seus serveis en centres especials de treball puguin realitzar hores extres.
Les persones treballadores no poden realitzar més de 80 hores extres durant l’any
D’altra banda, hi ha dues qüestions que són bàsiques perquè les persones treballadores puguin realitzar hores extraordinàries. La primera d’elles és que aquest treball extra ha de ser efectiu per a l’empresa, és a dir, que l’empresa no pot disposar del temps de la persona treballadora quan vulgui i com vulgui. Si es fan hores extres i la persona està al seu lloc de feina ha de desenvolupar les seves funcions diàries.
A més, com a segona qüestió i norma general, les hores extraordinàries són de voluntari compliment, tant oferir-les per part de l’empresa com acceptar-les per part de les persones treballadores. Si es donés el cas que una de les dues parts no està disposada a exercir aquestes hores extres, aquestes no es faran efectives i la persona treballadora complirà amb la seva jornada ordinària de feina.
En cas que ambdues parts acceptin la realització de les hores extraordinàries, hi ha diferents maneres de retribuir-les. La primera opció que té l’empresa és compensar-les amb descans retribuït. Si es decideix fer d’aquesta manera, la persona treballadora haurà treballat el nombre d’hores previst en el seu còmput anual, per la qual cosa aquestes hores no es tindran en consideració per al límit de 80 hores extres i, en conseqüència, tampoc estaran retribuïdes com a tal, sempre que la compensació sigui efectiva en els quatre mesos posteriors a la seva realització.
Les hores extraordinàries són de voluntari compliment, tant oferir-les per part de l’empresa com acceptar-les per part de les persones treballadores
La segona opció que té l’empresa és abonar les hores treballades. En aquest cas, l’empresa no pot pagar l’hora extraordinària per sota del valor de l’hora ordinària, és a dir, si la persona treballadora cobra 10 euros per hora treballada no podrà cobrar menys d’aquesta quantitat.
En absència de pacte, s’entén que deuen ser compensades mitjançant descans dins dels quatre mesos següents a la seva realització. L’equivalència en la compensació per descans té caràcter de mínim millorable. Així, per conveni col·lectiu o per contracte es pot fixar la compensació en descans per un temps superior al realitzat.
Finalment, si la distribució d’aquestes hores extraordinàries es fa de forma irregular durant la jornada de treball, la persona haurà d’esperar al 31 de desembre per conèixer el saldo final d’hores que ha treballat i així prendre les mesures necessàries en cas d’haver superat el límit.
Amb totes aquestes regulacions i qüestions que hem comentat de les hores extraordinàries, existeix un problema i és la complexitat que tenen les empreses per poder-les entendre i aplicar-les, ja que el còmput d’aquestes hores ha de ser anual.
Per tant, com a conclusió, queda clar que la regulació de les hores extraordinàries és correcte, però els límits són massa generalistes, la qual cosa genera incertesa en les pimes. S’hauria de fer el possible per facilitar i adaptar la regulació a la realitat diària que viuen les empreses.