El govern central ha anunciat recentment que ha aprovat la creació d'un comitè d'experts per a la reforma tributària. La seva missió, segons han dit, no és només una simple reforma de tipus, sinó que, en paraules textuals, "tindrà com objectiu desenvolupar una anàlisi del sistema tributari en el seu conjunt, el que inclou la imposició directa, indirecta y els restants ingressos públics". En aquest sentit, els integrants del comitè hauran de valorar aspectes com la suficiència, equitat i eficiència del sistema, les tendències internacionals -sobre tot en fiscalitat verda i digital- i les seves conseqüències en el model territorial i en el procés d'integració. També hauran d'avaluar la capacitat dels impostos per accelerar transformacions i fomentar la innovació, la seva capacitat redistributiva per a reduir les desigualtats socials o de gènere.
Tal i com està plantejat, m’inquieten diferents aspectes. El primer, la falta d’ambició pràctica, i que el comitè, d'inici, estigui format majoritàriament per professionals provinents del món acadèmic. Després, que en l'acte de presentació, la mateixa Ministra d’Hisenda va ressaltar que un dels objectius bàsics de la reforma ha de ser garantir la suficiència de recursos públics, però en cap cas va fer referència a refundar les bases de la gestió pública. I el darrer, tot i que fa un "lleuger" esment respecte de l’actual crisi, és l'absència total de cap menció específica als autònoms i a les pimes.
Un dels objectius bàsics de la reforma és el de garantir la suficiència de recursos públics, però no fa referència a refundar les bases de la gestió pública
Sempre que es parla de reforma fiscal tot acaba en mesures que podríem anomenar continuistes, amb els mateixos impostos, la mateixa antiga lògica. I sempre acaba amb una pujada de tipus o afegint una nova taxa que mai té en compte la progressivitat. En canvi, el que jo experimento dia a dia en el món empresarial és molt més disruptiu. Les empreses han hagut d'innovar en la millora dels processos o en la relació amb els clients (e-commerce), han hagut d'aplicar tecnologies com la Intel·ligència Artificial, el Blockchain, el Big Data, 3D Printing, entre d'altres, i ho hem plantejat des de tots els punts de vista, tant l'intern com l'extern.
Els impostos del mèrit
Crec que el moment que estem vivint és de tants canvis i disrupcions, en tants àmbits i comportaments, que pel que fa a la fiscalitat, hauria també de ser-ho. Anem tard en posar sobre la taula una nova visió d'acord amb la nova economia i la nova forma de funcionar, tant fiscalment com laboral, ja sigui des del punt de vista dels ingressos com de les despeses. Per posar un exemple: abans de pujar preus de venda en una empresa busques estalvis, eficiències, tecnologies, re-enginyeria de processos i creativitat. Excepte si estàs en una posició oligopolística o monopolística, com l’estat.
Abans de pujar preus de venda una empresa busca estalvis, eficiències, tecnologies, re-enginyeria de processos i creativitat
La crisi de gestió de les administracions és insuportable. Per tant, revisar “el sistema tributari en el seu conjunt” és una necessitat urgent perquè porta a qüestionar-se la major: el model de gestió, control, comptabilitat i auditoria, dimensió i retribucions de les administracions. Per posar meritocràcia, equitat i igualtat laboral en el seu funcionament. I per, a continuació, tenir el criteri per saber atendre les necessitats i plantejar una fiscalitat competitiva per a tot el teixit empresarial i tota la ciutadania.
El cert és que les relacions laborals canvien, les relacions socials i les econòmiques també, i no podem seguir amb les mateixes lògiques fiscals. Confrontem idees, i sobretot altres models d’altres països. L’immobilisme de l’estat és el fre més gran al progrés de les persones i la competitivitat de l’economia. Més que mai cal fer una mirada diferent. Volem estar en el procés de presa de les decisions (o de l’estudi d’alternatives). Som les empreses les que innovem.