La formació a l'escola i a l'empresa

Aquests darrers mesos s'estan desenvolupant a casa nostra tres activitats, d'un impacte públic molt desigual, però totes tres amb objectius paral·lels, i orientacions molt coincidents. Primer, el fort seguiment de la iniciativa Escola Nova 21 promoguda conjuntament pel Centre UNESCO a Catalunya, la Fundació Jaume Bofill, la Diputació de Barcelona, la Universitat Oberta, i l'Obra Social de la Caixa, i a la que s'està incorporant decididament el Departament d'Educació. Segon, el desplegament del programa Educació 360 graus de la F. Bofill amb la col·laboració de la Diputació i el Moviment de Renovació Pedagògica. I finalment, la celebració del 50è aniversari de la creació de l'Escola Lavinia al barri de Les Corts, un centre promogut per un grup de pares i mestres a finals dels 60 amb ganes de trencar vells motlles en l'educació dels seus fills.

No és fàcil resumir els objectius i les orientacions comunes, però m'atreveixo a fer-ho amb dues frases: "L'Escola no ha de transmetre només coneixements, si no altres tipus d'habilitats i competències" i "L'aprenentatge té lloc, però n'ha de tenir molt més, en altres espais fora de l'Escola, i en moltes altres etapes de la vida". Entendre bé això i derivant-ne conclusions de tipus personal i actuacions de caràcter polític i institucional, pot ajudar molt a construir una societat humanament més rica, econòmicament més avançada, socialment més justa, i políticament més endreçada. Comento dos aspectes.

  1. Molt més que coneixements: Fa uns 25 anys l'informe que el Director de la UNESCO, Federico Mayor, va demanar a una Comissió Internacional presidida per Jacques Delors, que l'escola havia de servir per impartir coneixements, però tant o més, per aprendre a ser, per aprendre a fer, per aprendre a viure junts i per aprendre a aprendre. Aquesta és una visió molt més amplia i estimulant que la simple transmissió de coneixements que ha estat en la base dels currículums escolars i que s'utilitza encara massa per avaluar els resultats de l'ensenyament. Va coincidir l'informe amb la meva estada a Brussel·les amb Delors, i vaig poder sentir de prop la seva visió i el seu convenciment que el futur dels ciutadans dels nostres països depèn molt més de l'equitat i de la qualitat educativa, entesa tal com l'he explicat, que de moltes altres circumstàncies. Vaig viure també l'impacte en els mitjans educatius europeus i vaig constatar que els efectes no havien estat tan importants ni a Espanya ni a Catalunya. Un cop de retorn a Barcelona vaig contribuir, junt amb molts altres, que aquestes idees fossin acollides a la F. Bofill, i ho van ser de forma entusiasta a tots els nivells. Només cal veure com els darrers anys s'ha centrat en aquests temes.
  2. Educació al llarg de la vida. El segon aspecte va molt més enllà i té relació amb l'espai i el temps. A causa de l'extraordinària velocitat dels canvis tecnològics i socials, cal aprendre sempre i en tots els llocs per on hom passa; però no de manera inconscient sinó amb caràcter sistemàtic. Això significa que, d'una forma o altra, "l'escola" ha de deixar de ser una institució per a una primera etapa de la vida i ha d'adaptar-se a noves necessitats; i també que les organitzacions socials, les ciutats, o altres institucions públiques o privades, han de tenir una dimensió educativa.

"L'Escola ha de deixar de ser una institució per a una primera etapa de la vida i ha d'adaptar-se a noves necessitats"

Penso molt específicament en les empreses on les persones passen una gran part del seu temps i on la formació ha de ser molt present. Però no només per adquirir habilitats relacionades directament en l'activitat de l'empresa, si no de forma més amplia per millorar les seves competències de tipus humà. Aquesta és una altra raó per entendre que l'etapa escolar ha de donar tanta importància a allò que significa "aprendre a aprendre" per sobre de la simple transmissió de coneixements que poden deixar de ser útils al cap de poc. Ser capaç d'acceptar la necessitat de "desaprendre" per adquirir noves habilitats és un gran valor personal.

Els pares i els mestres que vàrem participar en la creació del Lavinia no teníem del tot clar algunes d'aquestes coses. Evidentment parlo del meu cas, ja que no era pas un expert en el tema; però sembla que les intuïcions anàvem en la bona direcció.

Aquests darrers anys m'he preguntat sovint, des del patronat de la F. Bofill, com pot ser que el programa Escola Nova 21 hagi suposat una gran novetat i èxit, quant fa ja molt temps que moltes d'aquestes orientacions ja s'havien fet evidents. Segurament n'hem parlat poc, tant a dins del sistema educatiu com en el món empresarial. Segurament hem distret l'atenció cap a altres preocupacions polítiques, importants però potser no tant com aquesta.

Més informació
El problema de fons de la UE
De la mobilitat a la connectivitat
Tornem a la indústria, però a quina indústria?
Avui et destaquem
Comentaris (1)
Oriol Calvo Vergés
Estic molt d'acord amb la tesi bàsica que exposa Joan Majó en aquest article: que l'escola ha de transmetre més que coneixements, però ni tinc gens clar que els famosos informes PISA que tothom fa servir de referència per valorar els nivells educatius dels diferents territoris reflecteixen aquesta visió amplia del fet educatiu i, precisament, només valorin coneixements.