Tornem a la indústria, però a quina indústria?

Fa 20 anys que va néixer el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona. És un bon moment per recordar-ho amb gust, i per repensar algunes coses.

Més info: 20 anys del Pacte Industrial

Crec que els pilars que feren possibles etapes econòmiques molt pròsperes a molts països d'Europa, en la segona meitat del segle XX, varen ser tres: el caràcter industrial de l'activitat, el fet de tenir a la nostra disposició els recursos minerals i energètics de tot el planeta, i el pacte social que va permetre organitzar un mercat lliure però ben regulat amb una important redistribució de la riquesa.

Catalunya i Barcelona, amb la seva extensa àrea d'influència, varen experimentar i aprofitar aquest caràcter industrial. La indústria crea valor real i aprofita els augments de productivitat proporcionats per la tecnologia i la millora del capital humà. Hi va haver un fort creixement de la riquesa i una gran disminució de les desigualtats. Per això, quan a finals de segle es va veure una tendència a la desindustrialització, i un fort desplaçament d'inversions cap a activitats financeres i especulatives, el Pacte va voler ser un crit d'atenció.

L'experiència dels darrers 25 anys no ha estat bona. S'han desregularitzat els mercats, s'ha reduït la progressivitat fiscal, els recursos naturals s'han fet menys assequibles i més cars, els residus han augmentat i creen problemes seriosos, i l'activitat purament financera ha crescut de forma exagerada, deixant d'estar al servei de l'activitat productiva. La crisi financera del 2008 és el símptoma d'una malaltia que encara no hem curat. Moltes veus demanen "tornar a la indústria". M'hi sumo. Però faig sis advertiments, de forma sintètica.

"L'experiència dels darrers 25 anys no ha estat bona. La crisi financera del 2008 és el símptoma d'una malaltia que encara no hem curat"

1. No es tracta de "tornar", sinó d'"avançar" cap a una nova indústria adaptada a un nou model socioeconòmic en què han de poder viure 3 o 4 mil milions de persones. L'actual model no és sostenible.

2. L'objectiu social és el benestar de totes les persones. La societat industrial proporciona aquest benestar posant a disposició del seus membres aparells que els permeten aconseguir el benestar. Cal avançar en una doble direcció: Hem d'obtenir el que volem accedint a un servei o disposant d'un recurs immaterial, més que no pas sent propietaris d'un aparell, que només utilitzen de tant en tant. I hem de fer que molts dels aparells que seguirem necessitant tinguin una propietat compartida o un dret d'ús per a un grup de persones.

"Hem de fer que molts dels aparells que seguirem necessitant tinguin una propietat compartida"

3. No hem de confondre indústria amb manufactura. La fàbrica, el lloc on es transformen les matèries primeres, afegint treball humà, energia, i tecnologia, per obtenir un producte, segueix sent una part molt important de la cadena de valor, però perd part de la seva importància, ja que hi ha altres activitats col·laterals (recerca, innovació, disseny, serveis associats al producte, atenció postvenda, evolució del producte...) que totes elles juntes creen més valor, incorporen més coneixements, requereixen moltes més persones i molt més qualificades, i són menys susceptibles de ser automatitzades. La reindustrialització ha d'anar cap aquí.

4. Al mateix temps hem d'entendre que una bona part del benestar vindrà d'una nova activitat industrial que crearà "productes immaterials" (pel·lícules, software, algoritmes, gravacions, llibres, jocs...). El concepte de "disposar" no estarà lligat a "tenir físicament", sinó a "descarregar". És quelcom que se situa a mig camí entre un producte i un servei, però s'ha de produir "industrialment".

5. Els recursos materials s'han tornat escassos. L'allargament de la vida dels productes, l'eficiència en l'ús dels materials, i la seva reintegració en l'activitat productiva una vegada utilitzats, han de ser objectius clau en el disseny de productes i aparells. Una part de la nova indústria estarà lligada a fer front a aquest nou aspecte.

6. No podem seguir enviant a l'atmosfera tot el carboni que tenim enterrat al subsòl. L'activitat industrial no pot seguir utilitzant energia "generada" cremant combustibles fòssils, sinó que ha de transformar, emmagatzemar, i aprofitar l'enorme flux d'energia que el sol ens envia gratuïtament cada dia. Els elements que permeten un nou model (plaques solars i bateries) estan a punt. Això serà part important de la nova indústria.

"No podem seguir enviant a l'atmosfera tot el carboni que tenim enterrat al subsòl"

De moment, ho deixo aquí. Que la paraula reindustrialització no ens faci mirar enrere. El Pacte industrial podria ser ara el "Pacte per a la nova indústria" i tot quedaria més clar.

Més informació
La indústria catalana registra el major increment en 10 anys
Barreres invisibles de la indústria 4.0
Avui et destaquem
Comentaris