Les empreses són organitzacions orientades a l’acció: compren, venen, comuniquen, contracten, inverteixen... Però sovint s’obvia que darrere totes aquestes accions hi ha una decisió i s’acaba oblidant que, en realitat, les empreses són tant una màquina de fer com, sobretot, de decidir. Per això és fonamental prendre bones decisions. I perquè això passi cal afrontar-les no com un fet puntual sinó com un procés. Un procés amb mètode i criteris, emmarcat en una cultura empresarial que fomenti l’avaluació i la millora constant de la presa de decisions.
De fet, l’èxit d’una empresa depèn bàsicament de tres factors: les decisions que pren, com les executa i l’atzar (elements externs que no podem controlar). D’aquests tres factors, com es prenen les decisions és el més oblidat. D’entrada, perquè les organitzacions, com els individus, tendeixen a confondre l’èxit dels resultats amb la qualitat de la decisió que han pres. Això fa que tots els biaixos, errors i, fins i tot, males pràctiques que hagin pogut tenir lloc durant el procés de decisió quedin amagats. És a dir, tendim a pensar que darrere d’un bon resultat, hi ha una bona decisió. Però més sovint del que creiem no és així.
"L'èxit d’una empresa depèn bàsicament de tres factors: les decisions que pren, com les executa i l’atzar (que no podem controlar)"
Tanmateix el problema de fons és de cultura empresarial. Sovint no s’avalua com s’han pres les decisions ni s’instaura la percepció que, en el fons, tot el que fa o deixa de fer una empresa depèn de com pren les decisions: les empreses que volen garantir-se el seu futur han de construir una cultura empresarial que posi èmfasi en com decideixen. I aquesta cultura és responsabilitat, sobretot, del líder o màxim responsable de l’empresa, que hauria de promoure procediments de presa de decisions que es percebin com a justos, que promoguin la generació i l’intercanvi d’idees i, en particular, la confrontació sana d’alternatives. Per aconseguir-ho, el responsable de l’empresa hauria de començar per gestionar correctament el conflicte que apareix entre els membres que participen en el procés de decisió. Aquest conflicte pot ser intel·lectual o emocional.
El conflicte intel·lectual té a veure amb els diferents punts de vista que existeixen; és positiu per a la decisió perquè promou el contrast d'arguments i afavoreix un bon plantejament de la decisió. En canvi, el conflicte emocional té a veure amb les friccions interpersonals que sorgeixen entre les persones afectades per la decisió. El primer és fonamental per prendre una bona decisió; el segon, és nociu. Per tant, és fonamental que els líders maximitzin el conflicte intel·lectual i minimitzin l’emocional. Com? Restringint el llenguatge ofensiu, promovent que les persones amb diferents opinions treballin alternatives conjuntament, i sobretot, explicant com s’ha arribat a la decisió final i quin paper i influència hi han tingut la resta d’opcions.
L’altra tasca principal per a millorar la presa de decisions en una organització és definir un mètode que apliqui com a mínim a aquelles decisions més importants, que normalment són les que tenen impacte i s’han de prendre de forma recurrent. Aquest mètode hauria de permetre definir, almenys, els valors i els objectius que donen sentit a l’organització, un marc adequat de comprensió del problema, el ventall complet d’alternatives disponibles, possibles renúncies i compromisos acceptables i, finalment, l’avaluació del nivell de satisfacció d’objectius que aporta cada alternativa.
"És fonamental que els líders maximitzin el conflicte intel·lectual i minimitzin l’emocional"
Empreses com Google són les que més ràpid han fet passos per millorar substancialment la qualitat de les decisions. Fa dos anys va nomenar la científica Cassie Kozyrkov com a primera màxima responsable de decisions de la companyia i el seu departament ja ha format més de 17.000 treballadors en processos de presa de decisions combinant tècniques i coneixements de camps com la ciència de dades, la psicologia, la neurociència i l’economia. Altres gegants empresarials, com Chevron, ja fa dues dècades que aplica una metodologia interna de presa de decisions en totes les despeses de més de 50 milions de dòlars; i la formació en aquesta metodologia és obligatòria en tots els directius d’alt nivell d’arreu del món.
També les empreses mitjanes, petites, i fins i tot els autònoms poden i haurien de millorar la seva cultura de presa de decisions. S’hi juguen el seu futur i ho poden fer gairebé sense cost econòmic. Tan sols amb petits canvis d’actitud, prenent consciència que les decisions haurien de ser el resultat d’un procés i, sobretot, acostumant-se a revisar de forma crítica com prenen decisions, poden millorar significativament les seves opcions d’èxit. En un context econòmic i social tan complex, canviant i inestable com l’actual, les empreses i organitzacions que adoptin una forma de prendre decisions més robusta gaudiran d’un avantatge competitiu molt valuós.