L'empresari anarquista

Fa molts anys, llavors quan m'aviava per assumir la direcció d'una associació empresarial, un empresari de velledat estadística em va enlluernar amb un aforisme que mai no he pogut deixar de mastegar. L'homenot era un d'aquells darrers mohicans de factoria fumífera; un lord de xemeneies queixoses per la indolència del temps; algú que ja ha desplegat el seu tren d'aterratge per abordar, resignat, el tram final d'una pista que semblava que mai havia d'arribar. Era, per tot, un consemblant amb els peus a terra, pragmàtic de mena, gens sospitós de cap tendència que no fos sotmesa a raciocini i de cap litúrgia sense capteniment; si voleu, allò que els anglosaxons en diuen "un home fet per ell mateix".

"L'empresari -em deia ell, tot convençut- ha de ser anarquista". Qui sap si com a epígon de Pessoa, l'industrial argumentava que l'actitud anarquista davant la vida i els negocis era la millor manera de "combatre les ficcions"; tot just com aquell banquer inexplicable i polièdric que ens va descriure l'escriptor portuguès.

El conte del banquer anarquista i l'aforisme de l'empresari anarquista són una mateixa cosa. "He treballat, he lluitat, he guanyat diners; he treballat encara més, he lluitat més i més i encara he guanyat molts més diners. Vaig fer servir tots els mitjans i totes les maneres a l'abast, sense miraments: l'acaparament, el sofisma financer, la competència deslleial. Per què no ho havia de fer, així? Jo només he treballat per la llibertat i no podia qüestionar-me les armes amb les quals lluitava contra la tirania".

Per damunt de les barricades ideològiques, l'empresari anarquista és un idealista empíric, un gormand de l'equitat, res a veure amb un somiatruites llibertari. Al cap i a la fi, aquesta també és una bona manera de rebel·lar-se contra la injustícia que ens sotmet pel sols fet de néixer socialment diferents.

El llegat discursiu del meu amic financer té el seu fonament en la rebel·lió contra els estereotips, els tòpics i les convencions. No deixo de pensar que estem molt allunyats d'aquest postulat i alhora massa propers a l'acatament de les "ficcions socials": la política de partits, la competitivitat de les persones, els dogmes religiosos, les pors al fracàs, l'essència tribal de la família, els lideratges estèrils, els fenòmens de masses, la idiòcia.
Avui et destaquem
El més llegit