L'Institut-Escola i els nous catalans

Ara ja fa 10 anys que tinc el plaer i l'honor que, any rere any, m'allotgin a la Residencia de Estudiantes, quan vaig a Madrid a fer les meves classes de Comunicació Política, al Mestratge que, sobre aquest tema, s'imparteix a l'Instituto Universitario de Investigación Ortega y Gasset. A la Residencia, al primer terç del segle passat, s'hi allotjaven els més rellevants intel·lectuals del país, durant els seus estudis a les Facultats Universitàries de la capital. Allí varen ser residents Dalí, Buñuel, Garcia Lorca, Severo Ochoa, Ortega y Gasset, Rafael Alberti, Falla, etc., essent un dels centres difusors de la nova cultura al país, amb estades i conferències de Le Corbusier, Marie Curie, Albert Einstein o Igor Stravinsky.

El 1918, per aplicar els més moderns i revolucionaris principis pedagògics de la Institución Libre de Enseñanza, creada per Fernando Giner de los Ríos, es va fundar a Madrid l'Instituto-Escuela, juntament amb la Residencia de Estudiantes, la Residencia de Señoritas i d'altres institucions científiques. L'objectiu que perseguia era ser pioner en l'aplicació de les noves tècniques pedagògiques a l'ensenyament secundari, que creessin nous plans d'estudi, diferents mètodes i pràctiques a l'ensenyament de cada branca científica, incorporant l'alumne, de forma activa, al mateix procés d'aprenentatge, construint els seus materials didàctics, eliminant exàmens finals, amb avaluacions continuades, i una sèrie d'importants innovacions a l'àmbit educacional.

El 3 de febrer de 1932, al Palau del Governador del Parc de la Ciutadella, essent President Francesc Macià, i conseller Ventura Gassol, una seixantena d'estudiants començaven la seva educació a l'institut-Escola de la Generalitat aprofitant les experiències matritenses i afegint innovacions de casa nostra. L'objectiu fonamental era la formació integral de l'alumne en tots els aspectes de la seva personalitat. Es considerava que el més important és que el centre de gravetat de la classe recaigués en l'estudiant, no en el professor. Les seves idees es concretaven, entre d'altres, en el laïcisme real, l'excel·lència en el professorat, la supressió de qualificacions i de llibres de text, la completa coeducació, les classes en català, amb l'obligació de donar un resum en castellà i amb llibertat per redactar els seus treballs en català o castellà. Tema no menor que fóra bo redescobrir i aplicar per a la integració i millor convivència, després d'un important període de 30 anys d'immersió lingüística, totalment necessari per recuperar l'idioma, prohibit i anul·lat pel franquisme.

Els darrers anys han arribat a Catalunya un milió i mig de persones que són els nous catalans, procedents de múltiples i diversos països. La gran immigració a Europa que s'està produint per la porta fonamentalment de Turquia a través dels Balcans, Grècia i Itàlia, ja l'hem tinguda a Catalunya els darrers anys, passant de 6 milions d'habitants als actuals 7'5. Crec que un canvi en els tipus de requeriments escolars, amb més incidència en aconseguir fer ciutadans participatius, cooperatius i lliures que savis tecnològics, recordant els principis de l'Institut-Escola de la Generalitat, que tants alumnes destacats va formar malgrat la seva curta vida, fora un tema per reflexionar.

Com deia el gran poeta de Sarrià, Josep Foix: "M'exalta el nou i m'enamora el vell "
Avui et destaquem
El més llegit