La cultura de la por (II): El silenci

En uns moments on els "escarnis" al carrer estan de moda, les xarxes socials estan en ple auge, i les facilitats per comunicar-nos estan més al nostre abast que mai, es fa difícil d'entendre que a l'empresa passi per una situació antagònica. La situació actual de crisi, reestructuracions empresarials, concursos de creditors... està generant situacions de dificultats en la comunicació interna en les empreses, sobretot la comunicació ascendent, o sigui des de les persones que ocupen les posicions més bàsiques (també anomenats treballadors -és que no ho som tots?-) cap els seus superiors fins arribar a la direcció general.

Aquesta dificultat en la comunicació interna, entre treballadors en plantilla i treballadors directius, genera el que anomenem "silenci organitzatiu".

Els treballadors que opten per no comunicar o silenciar determinats fets, opinions, millores de processos i tasques..., no perceben que el benefici de comunicar compensi els danys colaterals de fer-ho: etiquetats de deslleials per altres companys, pors a represàlies, empitjorar les relacions...

Però els equips intermedis i directius, també son igualment responsables de què el "mutisme" s'instal·li en l'organització, sobretot quan actuen o pensen que els treballadors de base només es mouen per interessos econòmics i per la llei del mínim esforç, o quan creuen que parlant o comunicant amb els comandaments intermedis ja és suficient per què el missatge arribi a tota l'organització, o bé només tenint en compte al comitè dels treballadors per a transmetre determinats missatges.

Aquesta falta de comunicació ascendent té un cost d'oportunitat molt gran per a l'empresa; doncs la gestió del dia a dia, les propostes de millora en els processos... ve encapçalada per aquestes persones que no noten que formen part d'un equip constructiu, si no merament operatiu, generant una desmotivació que es replica ràpidament arreu de l'empresa, podent esser font d'absentisme, abandonament laboral, vagues o fins i tot sabotatges.

Ara bé, segons la professora de l'IESE, Sra. Mireia Las Heras, l'empresa té la seva disposició una sèrie d'elements facilitadors per a facilitar la comunicació i aconseguir que aquesta sigui bidireccional:

- Comunicació descendent
exemplificant per part dels directius als treballadors, tant a nivell organitzatiu, estratègic i inclús personal.

- Diversitat real
, creant equips multidisciplinars reals, amb comandaments i treballadors de diferents categories, eines com el Lean management, o el Value Stream Mapping poden ser d'una gran ajuda.

- Objectius alineats
, tant els de l'empresa com els dels treballadors, reconeixent els mèrits de forma econòmica a aquells que els han complert.

- Creació d'equips de millora
, mitjançant cercles de qualitat o similar, de forma que els propis treballadors tinguin responsabilitat sobre la solució de problemes que afecten a la seva tasca diària.

Marc Roca és interim manager, assessor d'start-ups, expert en la gestió del canvi i publica regularment els seus articles al seu blog personal
Avui et destaquem
El més llegit