Cada cop existeixen menys pimes a Catalunya. Aquest és un fet que ja s'ha assumit dins de les variables negatives de la crisi, i contra el qual poca cosa ha demostrat ser efectiva. Segons les dades més actualitzades de què disposem, els comptes de les empreses del 2011, hi ha 495.958 pimes catalanes. En dos anys, des del 2009, n'hem perdut 15.448. Ja n'havíem perdut al 2008 i veurem com en perdem més al 2012 i 2013.
Com que són empreses petites, el drama de tancaments és difícil que es traslladi als mitjans de comunicació, perquè quan mor una pime, és poc el capital humà que es queda sense feina. Però si anem sumant, aquest degoteig ha significat 105.737 llocs de treball menys. I aquesta xifra sí resulta important.
Si podem conèixer aquestes dades, i així intentar generar un punt d'atenció en els òrgans decisoris de les polítiques econòmiques de Catalunya i Espanya, és perquè fa deu anys que recollim la informació i elaborem l'Anuari de la pime catalana. A banda de dibuixar les característiques i l'evolució d'aquest teixit empresarial, solem analitzar un aspecte concret a fons. Aquest any ens hem centrat en la pime exportadora, per diversos motius. Perquè coneixem moltes dades sobre les empreses que exporten i quin volum de riquesa generen, però no concretament quines d'aquestes són pimes, i com són. I perquè cada cop són més les valentes micro, petites i mitjanes empreses que surten a vendre fora per fer viable el seu projecte.
Sovint els organismes ens aporten moltes dades sobre les empreses, però només excepcionalment les separen segons la dimensió. I aquesta segregació seria sempre interessant de fer, perquè no és el mateix que una gran empresa decideixi exportar o internacionalitzar-se, a què una pime s'atreveixi a fer el pas. La maleta de la pime, per anar a l'exterior, és feixuga de càrregues i pors, i molt lleugera en recursos. Crec que es mereixen un bon reconeixement, i que és PIMEC qui té el deure i la capacitat de fer-ho.