La piscina de l'emprenedor ha de tenir aigua, encara que sigui freda

   

Malgrat que de vegades sento que l'emprenedoria és un salt al buit en una piscina, m'agrada pensar que l'emprenedor veu la piscina mig plena com a mínim, ja que saltar al buit sense paracaigudes no és ser valent sinó imprudent. Sota el meu punt de vista, el salt és endavant i amb la xarxa de la planificació i del 'no estirar més el braç que la màniga' a sota.

No nego que hi pugui existir un risc, com en tots els negocis, però cal que la planificació el tingui localitzat per a poder-lo afrontar amb garanties. A partir d'aquí, un negoci que es crea té efectivament un component de muntanya russa, a on a dies estem pujant per deixar-nos anar de cop i patir en excés per qualsevol motiu (creatiu, comercial, financer, ...). L'equip serà molt important en aquests casos, i tenir ben identificades aquestes caigudes per posar-hi ponts que les evitin en un futur ens ajudarà a gaudir del trajecte que suposa emprendre un negoci.

Per últim, cap planificació podrà preveure allò imprevisible, però sí el sistema per a afrontar-ho en cas d'esdevenir. La idea del per què de la nostra empresa que he comentat en algun altre article té el significat de salvavides per a cada sotrac imprevist que ens pugui fer canviar el rumb sense fer patir el negoci ni el seu futur. Si teniu clar el perquè existiu, els imprevists els resoldreu amb més facilitat.

Avui et destaquem
El més llegit