No cal que ens ajudin, però que no ens ho posin més difícil!

"No cal que ens ajudin, però que no ens ho posin més difícil!" Aquesta és la frase lapidària que em repeteixen autònomsi autònomes quan parlem de com tirar endavant l’activitat. I és que hi ha la sensació que desenvolupar una activitat per compte propi és difícil, inherent al fet que cada dia cal avançar en la recerca de clients, la gestió del negoci, la gestió del temps, la producció o la realització del servei...

Ara, però, tenim la confirmació estadística que la dificultat rau més en l’ecosistema i no tant en l’activitat. En un estudi realitzat recentment per PIMECAutònoms, les preocupacions principals del col·lectiu són, per aquest ordre: la jubilació; la càrrega fiscal; les prestacions de la Seguretat Social; l’import de les cotitzacions socials; com continuar l’activitat en cas de baixa; la burocràcia en els tràmits amb l’Administració Pública; aconseguir nous clients; la irregularitat en la feina; la inestabilitat en sou mensual; i la morositat. És curiós i preocupant que les principals inquietuds tinguin a veure amb l’Administració Pública, per davant de les que corresponen al risc del negoci.

"És curiós i preocupant que les principals inquietuds tinguin a veure amb l’Administració Pública, per davant de les que corresponen al risc del negoci"

L’estudi també revela que un 77% del col·lectiu treballa per sobre de les 40 hores setmanals que estipula la legalitat laboral, amb alguns caps de setmana al mes i menys vacances. Afegeix que, més del 40%, percep uns ingressos menors a si desenvolupés la mateixa activitat per compte d’altri. Amb aquest entorn, unit a la manca de personal, a la pressió sobre els preus i la pressió fiscal, sembla que a qui legisla li és senzill omplir papers i papers d’obligacions i normativa a complir, sense miraments ni per la dimensió de l’empresa, ni per la seva capacitat de complir-ho.

En aquest entorn, parlar de reduir la jornada, incrementar controls, incrementar obligacions i responsabilitats, no és precisament facilitar l’activitat de les persones autònomes i les microempreses. Al contrari, és posar-ho encara més difícil. Mentre, per una banda, l’Administració implementa mesures per promoure l’emprenedoria, per l’altra, les i els legisladors omplen el BOE de regulacions que la dificulten i la constrenyen.

Els autònoms i les microempreses són el 95% del teixit econòmic del país. Són la xarxa que cohesiona el territori, que dona servei a la gent que hi viu i a la que el visita. Que permet viure i treballar en el territori. Parlem de tallers, indústries, comerç, restauració i hostaleria, agricultura, construcció, serveis a les persones, serveis a les empreses. Com es pot mantenir el nivell de serveis, els horaris de servei, si cada vegada hi ha més pressió?

Convé que la política i la ciutadania faci una reflexió sobre l’aportació social, econòmica i territorial d’aquest col·lectiu, que el posi en valor. I que, d’una vegada per totes, es plantegi com facilitar l’activitat de l’autònom i la microempresa. El punt de partida ha de ser pensar en petit, en quin ecosistema necessita aquesta dimensió d’activitat per consolidar-se i créixer. No s’hi val a fer polítiques per promoure l’emprenedoria, per una banda, i a carregar l’autònom d’obligacions, responsabilitats i pressions fiscals i laborals per l’altra.

"Els autònoms i les microempreses són el 95% del teixit econòmic del país"

Cal que "No cal que ens ajudin, però que no ens ho posin més difícil!" passi a ser un lema del passat. És hora de reduir simplificar els tràmits i les obligacions, d’escurçar els terminis de resposta, de reduir les càrregues fiscals, de millorar les prestacions socials; en definitiva, donar suport efectiu a aquells i aquelles que constitueixen la columna vertebral de la nostra economia. Només així podrem garantir un futur pròsper no només per als autònoms i les microempreses, sinó també per al conjunt del país i del territori.