Ja podeu suposar que actualment es fa difícil reflexionar sobre temes que no estiguin directament relacionats amb la importància del que està passant a Catalunya aquests darrers dies, i potser els propers. Però no hem de permetre que tot això ens bloquegi el pensament i, per tant, vull mirar més lluny. Vull parlar de com seran probablement les societats del segle XXI a tot Europa i de com ens hi hem de preparar.
El XX ha estat el segle del que jo anomeno la “societat industrial avançada” amb cinc trets bàsics:
- La convivència organitzada políticament en espais relativament petits (Estats sobirans).
- La disponibilitat de molts recursos materials i energètics de tot el planeta, accessibles i barats (Economia industrial transformadora).
- El benestar basat en gran part en la propietat i en l’ús d’artefactes materials que ens donen serveis individuals.
- La gran importància de les tecnologies que han permès grans augments de productivitat i per tant forts creixements del PIB (Tecnologies de producció).
- La gran disminució de les desigualtats degut al pacte social del capitalisme moderat amb la socialdemocràcia, que va suposar la regulació dels mercats i la forta redistribució fiscal (Estat del benestar).
Al llarg del segle XXI, gairebé tots aquests trets aniran patint canvis importants degut a la demografia, la globalització, la mobilitat, l’esgotament dels recursos naturals, l’escalfament del planeta, la digitalització, la hiperconectivitat, i el poder dels mercats financers. Tot això farà que el sistema que hem batejat de moment com a “economia postindustrial” vagi tenint adjectius molt més concrets que la definiran. En detallo alguns: economia que crea riquesa real, global, sostenible, circular, interconectada, descarbonitzada, eficient...
Són moltes les adaptacions que necessiten les nostres organitzacions polítiques, els nostres hàbits de consum i els nostres sistemes de valors socials per fer front a les exigències d’aquests nous escenaris. Si no ens adaptem, tornarem a patir molt, com ja hem començat a fer-ho des de fa uns 20 anys.
"Les empreses han de veure que s’obren per a elles una gran quantitat d’oportunitats si saben desenvolupar i comercialitzar eines adequades"
Arribo allà on volia anar: a la tecnologia. Totes aquestes transformacions necessitaran utilitzar tecnologies que les facin més fàcils i més ràpides. Cal per tant orientar adequadament les activitats de recerca i de desenvolupament tecnològic de manera que es prioritzin aquelles que més hi puguin ajudar. Aquesta és una necessitat que respon tant a interessos col·lectius del conjunt de la societat, com a interessos privats de les empreses. Els governs han de vetllar per els objectius generals, orientant les actuacions públiques i incentivant les privades. I les empreses han de veure que a més dels reptes que tot això suposa, s’obren per a elles una gran quantitat d’oportunitats si saben desenvolupar i comercialitzar eines adequades per aconseguir-los.
Les tecnologies relacionades amb l’eficiència, amb la descarbonització, amb els serveis que substitueixin els artefactes, amb el reciclatge integral, o amb els elements digitals substitutius dels materials són les que tenen més futur. S’han de revisar les estructures territorials i les polítiques econòmiques i socials, però també les que tenen a veure amb la formació, la recerca, i la tecnologia. Em fa por que estem perdent el temps. I així anem...