Segons Wikipedia va ser Hewlett Packard que als anys 70 va decidir copiar el sistema que utilitzava Abraham Licoln per a revisar les tropes abans de la batalla. El sistema consistia en una inspecció directa de les tropes sobre el terreny, i establir conversa directa amb els soldats, escollits aleatòriament segons les mateixes necessitats del mateix Abraham Licoln.
HP, doncs, va decidir motivar a la plantilla laboral impulsant als encarregats i caps de secció de les fàbriques a emprar la mateixa tècnica, o sigui a passejar per la fàbrica i escollir aleatòriament els treballadors per a establir una petita conversa per a saber-ne les preocupacions o les necessitats, ja siguin de caràcter laboral o inclús personals. La finalitat era apropar els comandaments de l'empresa a la realitat de la massa treballadora, aconseguint un efecte motivador.
Als nostres dies aquesta pràctica és desenvolupada majoritàriament a l'empresa familiar. El paternalisme de la majoria de propietaris (essència de la pròpia empresa familiar), la necessitat de control, tant més evident com menys professionalitzada estigui la direcció, el nivell de delegació de responsabilitats en els diferents comandaments intermedis o en l'equip directiu, el nivell de formació dels treballadors i fins i tot, la maduresa del mercat i el grau de competència… Condicionen aquest estil de direcció.
Val a dir que existeixen 2 formes que la propietat realitza aquesta pràctica: una totalment enfocada a la feina que desenvolupa cada treballador; l'altra enfocada a la situació personal del treballador (conèixer les seves preocupacions i com el poden afectar en el seu rendiment a la feina).
El sistema en si mateix és prou vàlid per acostar la realitat de la massa laboral a la propietat, sobretot en aquelles empreses on el número de treballadors ja és considerable. La part menys positiva és que aquest mètode depèn totalment del caràcter i la personalitat de cada persona que el desenvolupa, perquè a casa nostra no tenim cap escola de negocis que ensenyi o desenvolupi un mètode pràctic i teòric com aquest per a ser ensenyat. Precisament això, és el que el fa únic i diferent a cada empresa. He pogut constatar que la major part dels treballadors valoren positivament aquest estil, ja que a vegades és l'única forma de poder relacionar-se amb la propietat de l'empresa, i molt sovint sol implicar una conversa sobre la situació personal del treballador.
Tot i això, a vegades el "liderar caminant" es converteix en "camino perquè sóc l'amo"; en aquests casos la conversa paternalista no existeix, i la tasca és exclusivament de supervisió i control ferri del treball dels operaris (aquesta pràctica no està arrelada a les empreses de serveis). Sovint implica posicions despòtiques i mala educació de qui la pràctica vers la resta; evidentment l'únic que causa en el treballador és por, desmotivació i sobretot limita la possibilitat de creixement personal del treballador i de les millores que podria aportar, com a gran coneixedor que és del seu lloc de treball.
Per acabar, 2 curiositats a destacar:
• Les empreses en les quals la propietat o la direcció desenvolupen aquesta pràctica, gairebé cap dels comandaments intermedis o equip directiu ho fa.
• En aquestes empreses, el nivell de parentiu entre els treballadors és molt més elevat que en la resta d'empreses de la zona. A la mateixa hi poden treballar matrimonis i fins i tot famílies senceres.
HP, doncs, va decidir motivar a la plantilla laboral impulsant als encarregats i caps de secció de les fàbriques a emprar la mateixa tècnica, o sigui a passejar per la fàbrica i escollir aleatòriament els treballadors per a establir una petita conversa per a saber-ne les preocupacions o les necessitats, ja siguin de caràcter laboral o inclús personals. La finalitat era apropar els comandaments de l'empresa a la realitat de la massa treballadora, aconseguint un efecte motivador.
Als nostres dies aquesta pràctica és desenvolupada majoritàriament a l'empresa familiar. El paternalisme de la majoria de propietaris (essència de la pròpia empresa familiar), la necessitat de control, tant més evident com menys professionalitzada estigui la direcció, el nivell de delegació de responsabilitats en els diferents comandaments intermedis o en l'equip directiu, el nivell de formació dels treballadors i fins i tot, la maduresa del mercat i el grau de competència… Condicionen aquest estil de direcció.
Val a dir que existeixen 2 formes que la propietat realitza aquesta pràctica: una totalment enfocada a la feina que desenvolupa cada treballador; l'altra enfocada a la situació personal del treballador (conèixer les seves preocupacions i com el poden afectar en el seu rendiment a la feina).
El sistema en si mateix és prou vàlid per acostar la realitat de la massa laboral a la propietat, sobretot en aquelles empreses on el número de treballadors ja és considerable. La part menys positiva és que aquest mètode depèn totalment del caràcter i la personalitat de cada persona que el desenvolupa, perquè a casa nostra no tenim cap escola de negocis que ensenyi o desenvolupi un mètode pràctic i teòric com aquest per a ser ensenyat. Precisament això, és el que el fa únic i diferent a cada empresa. He pogut constatar que la major part dels treballadors valoren positivament aquest estil, ja que a vegades és l'única forma de poder relacionar-se amb la propietat de l'empresa, i molt sovint sol implicar una conversa sobre la situació personal del treballador.
Tot i això, a vegades el "liderar caminant" es converteix en "camino perquè sóc l'amo"; en aquests casos la conversa paternalista no existeix, i la tasca és exclusivament de supervisió i control ferri del treball dels operaris (aquesta pràctica no està arrelada a les empreses de serveis). Sovint implica posicions despòtiques i mala educació de qui la pràctica vers la resta; evidentment l'únic que causa en el treballador és por, desmotivació i sobretot limita la possibilitat de creixement personal del treballador i de les millores que podria aportar, com a gran coneixedor que és del seu lloc de treball.
Per acabar, 2 curiositats a destacar:
• Les empreses en les quals la propietat o la direcció desenvolupen aquesta pràctica, gairebé cap dels comandaments intermedis o equip directiu ho fa.
• En aquestes empreses, el nivell de parentiu entre els treballadors és molt més elevat que en la resta d'empreses de la zona. A la mateixa hi poden treballar matrimonis i fins i tot famílies senceres.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.