De l'adolescència no ens vam lliurar, i del masclisme tampoc!

08 de Març de 2023
Act. 22 de Novembre de 2023
Elena Busquets | VIA Empresa

Com el masclisme va marcar la nostra adolescència? RTVE Lab, el laboratori d'innovació de RTVE, ha llançat un test interactiu online en què, si poses la teva data de naixement, et presenta totes aquelles influències masclistes que van marcar els teus primers anys de pubertat. Llibres, revistes, sèries i cançons d'aquells anys que, encara que tu no els consumissis en primera persona, sí ho va fer la teva generació i, per tant, vas rebre -i en molts casos assumir- aquells missatges. Un viatge al passat que et transporta a aquells anys on començaves a buscar i consolidar una identitat, on les influències tenien un impacte transcendental en el teu desenvolupament i procés d'autoconeixement. Per sort, vam tenir molts anys, després, per acabar de polir-ho; perquè de l'adolescència no ens vam lliurar cap de nosaltres, però del masclisme tampoc. 

 

"Com t'agraden més? Provocatives o discretes? (2000)", "Un kilogram de més, un admirador menys"(1977), "Si ets gordeta per dalt, dissimula-ho amb colors neutres" (1998). Són missatges reals i constants, publicats a les revistes de moda i entreteniment d'abans dels 2000, que no han cessat pas amb el temps, sinó que han trobat maneres més atractives i sibil·lines d'arribar als adolescents. Bé, o no tan sibil·lines, que amb el crit masclista dels universitaris del col·legi major masculí Elías Ahuja de Madrid -"Putas, salid de vuestras madrigueras" (2022)- molts ens vam posar les mans al cap, però també vam veure adolescents defensar-ho en prime time a la televisió. Noies i nois. 

És veritat que el test proposat per RTVE Lab exposa situacions i missatges escandalosos, com la tan sonada "sentència de la minifalda" (1989). L'empresari Jaume Lluís Fontanet havia sigut multat per haver abusat sexualment d'una jove de 16 que treballava a la seva empresa. I el jutge de l'Audiència de Lleida, Rodrigo Pita, va considerar com a atenuant que la jove, que portava una minifalda, "si de cas innocentment, havia provocat aquest tipus de reacció en l'empresari, que no es va poder contenir en la seva presència". Ara, per sort, la pel·lícula seria molt diferent. 

 

Però més enllà d'escandalitzar-nos i quedar-nos amb l'anècdota, vull justament destacar en clau positiva aquesta evolució en la consciència social. M'enorgulleix recordar les influències masclistes que van marcar la meva adolescència (la pressió sobre com havia de ser el cos de la dona, la cançó del raper poques-llums Porta 'Las niñas de hoy en día son todas unas...', Crepúsculo, O.T...), i veure com les vam superar, com vam fer evolucionar el nostre discurs, com vam prendre consciència, com a societat, que aquells estàndards no s'ajustaven a les nostres necessitats i aspiracions, a la nostra identitat. 

No és que ara estiguem lliures d'aquestes influències, però tenim més eines i consciència per identificar-les i rebutjar-les. I no és que el camí estigui tot fet, ni de bon tros, però el sender es veu menys feixuc si t'adones de tot el que ja has fet. Que en podem estar orgullosos.

No és que el camí estigui tot fet, ni de bon tros, però el sender es veu menys feixuc si t'adones de tot el que ja has fet

Gràcies a les que van tenir el valor de ser referents. Gràcies a les que es van manifestar. A les que van dir "no" i a les que van dir "sí". A les que van lluitar per fer-se un lloc. A les que van creure en la seva carrera professional. A les que no només es van acceptar com eren, sinó que ens van recordar el que era la veritable autoestima. 

I sí, encara queda. En l'àmbit social, però especialment en el laboral. Encara avui dia, les dones tenim un 30% menys de probabilitats de ser citades a una entrevista de feina. El sou que se'ns ofereix amb el mateix currículum que un home és un 25% menor. Les dones només ocupem el 36% dels càrrecs directius d'Espanya i, concretament, de les 35 empreses de l'Ibex-35 només tres estan liderades per dones. 

I podríem continuar amb moltes més xifres, però jo torno a la idea del sender. Perquè potser, quan els adolescents d'avui dia ja siguin adults, aquest camí ja l'haurem recorregut. I seran ells qui es quedaran esbalaïts amb aquestes xifres i veuran, amb orgull, el camí recorregut.

Per cert, un fet curiós: al test només hi poden jugar els nascuts entre el 1962 i el 2009. Els últims, per un motiu clar: tot just ara comencen la pubertat (els que ens jutjaran d'aquí a uns anys). Ara bé, els majors de 61 anys... heu quedat fora. Potser hi havia tantes influències masclistes que era millor deixar-ho estar.