Catalunya, superpotència tecnològica
06
de Novembre
de
2014
Per què a Europa no emergeixen empreses líders globals com sí que ho fan contínuament als Estats Units (Google, Apple, Cisco, Tesla, Yahoo, Facebook)? Europa pateix una fallida estructural en la seva capacitat de fer néixer i créixer gegants tecnològics. Però, ¿podria Catalunya convertir-se en un país que generi sistemàticament empreses d'alta tecnologia competitives globalment? ¿Us imagineu la potència d'una Catalunya que tingués 80 grans empreses tecnològiques cotitzant a la borsa de Nova York (més que tota Europa i tota Àsia juntes) sorgides d'universitats i centres de recerca catalans? (Com té Israel, país de la mateixa dimensió, població i producció que Catalunya).
En aquestes dates, a finals d'any, solen aparèixer les actualitzacions de les estadístiques nacionals sobre innovació dels diferents països. La competitivitat global s'intensifica, i el món no ens espera. Aquesta setmana hem sabut que la Xina va incrementar la seva inversió en R D/PIB (intensitat tecnològica) en un 15% el 2013.
Les companyies xineses d'alta tecnologia van incrementar els seus pressupostos d'R D en un 45% (accelerant la tendència del 2012, en què ho van fer en un 34%). Taiwan, un país de dimensió similar a Catalunya, va augmentar la seva intensitat tecnològica en un 5'5% el 2013, arribant al 3,12% (Catalunya està a l'1,51%, Espanya a l'1,30%, mentre els líders mundials toquen el 5% i Europa ens demana arribar al 3%).
I Irlanda, el renovat "Tigre Celta", que surt de la crisi amb una agressiva vocació de liderar l'economia del coneixement, ha anunciat recentment una nova inversió de 245 milions d'euros en 5 nous grans centres tecnològics consorciats amb la indústria (que aporta 90 milions d'euros a aquest projecte) per estimular l'R D empresarial.
En el nou país que hem de construir, la innovació ha de ser una absoluta prioritat estratègica nacional. Indicadors clau, com la intensitat tecnològica del país (inversió en R D/ PIB), el pes de les indústries d'alta tecnologia, o les patents per milió d'hàbitats haurien d'estar en la ment de tots els ciutadans, situar-se en el centre de les polítiques de competitivitat, ser la primera preocupació dels governs i fer tot, absolutament tot el que fos necessari per incrementar-los. A la fi, aquests indicadors són els que realment determinaran el model competitiu del país en l'economia del segle XXI, els que anticipen l'increment de les exportacions, la creació d'ocupació de qualitat, la renda per càpita i el benestar futur.
Caldrà, però, que destinem recursos, si volem convertir-nos en una potència tecnològica global. Tenim la llavor plantada: l'excel·lent base científica catalana, però les arrels han d'envair el teixit productiu. Si invertíssim només 1000 milions d'euros anuals dels pressupostos públics (aproximadament un 3% del pressupost de la Generalitat, un 1% del rescat bancari espanyol, o un 5% del dèficit fiscal) a impulsar projectes de molt alta tecnologia industrial, avaluats en clau científica, co-finançats per l'empresa (amb un factor multiplicador de 3 euros privats per cada euro públic injectat), ràpidament ens situaríem al nivell d'intensitat tecnològica d'Alemanya.
Aquests recursos anirien destinats a "clusteritzar" (interconnectar) els centres de recerca, centres tecnològics i universitats amb el seu entorn empresarial. A donar suport a línies d'R D estratègiques, consorciades amb la indústria, amb visió de llarg termini. I en 10 anys disposaríem d'un dens teixit tecnològic exportador, xop de coneixement, sense discontinuïtats entre la indústria i l'acadèmia, i competitiu globalment.
Destinem recursos. Construïm un quadre d'indicadors-país de la nostra capacitat innovadora, com es faria en qualsevol organització que aspiri a ser un agent rellevant en l'economia internacional. Seguim-los en temps real. Veiem com evolucionen. Corregim les desviacions. Sensibilitzem-nos amb el nivell d'innovació del país, veient com aquests indicadors pugen en els rànquings internacionals, i com alhora el país creix econòmicament i social. Vibrem amb la innovació com ho fem amb els partits del Barça... I serem un país ric i capdavanter en el món del futur immediat, una autèntica innovation nation.
En aquestes dates, a finals d'any, solen aparèixer les actualitzacions de les estadístiques nacionals sobre innovació dels diferents països. La competitivitat global s'intensifica, i el món no ens espera. Aquesta setmana hem sabut que la Xina va incrementar la seva inversió en R D/PIB (intensitat tecnològica) en un 15% el 2013.
Les companyies xineses d'alta tecnologia van incrementar els seus pressupostos d'R D en un 45% (accelerant la tendència del 2012, en què ho van fer en un 34%). Taiwan, un país de dimensió similar a Catalunya, va augmentar la seva intensitat tecnològica en un 5'5% el 2013, arribant al 3,12% (Catalunya està a l'1,51%, Espanya a l'1,30%, mentre els líders mundials toquen el 5% i Europa ens demana arribar al 3%).
I Irlanda, el renovat "Tigre Celta", que surt de la crisi amb una agressiva vocació de liderar l'economia del coneixement, ha anunciat recentment una nova inversió de 245 milions d'euros en 5 nous grans centres tecnològics consorciats amb la indústria (que aporta 90 milions d'euros a aquest projecte) per estimular l'R D empresarial.
En el nou país que hem de construir, la innovació ha de ser una absoluta prioritat estratègica nacional. Indicadors clau, com la intensitat tecnològica del país (inversió en R D/ PIB), el pes de les indústries d'alta tecnologia, o les patents per milió d'hàbitats haurien d'estar en la ment de tots els ciutadans, situar-se en el centre de les polítiques de competitivitat, ser la primera preocupació dels governs i fer tot, absolutament tot el que fos necessari per incrementar-los. A la fi, aquests indicadors són els que realment determinaran el model competitiu del país en l'economia del segle XXI, els que anticipen l'increment de les exportacions, la creació d'ocupació de qualitat, la renda per càpita i el benestar futur.
Caldrà, però, que destinem recursos, si volem convertir-nos en una potència tecnològica global. Tenim la llavor plantada: l'excel·lent base científica catalana, però les arrels han d'envair el teixit productiu. Si invertíssim només 1000 milions d'euros anuals dels pressupostos públics (aproximadament un 3% del pressupost de la Generalitat, un 1% del rescat bancari espanyol, o un 5% del dèficit fiscal) a impulsar projectes de molt alta tecnologia industrial, avaluats en clau científica, co-finançats per l'empresa (amb un factor multiplicador de 3 euros privats per cada euro públic injectat), ràpidament ens situaríem al nivell d'intensitat tecnològica d'Alemanya.
Aquests recursos anirien destinats a "clusteritzar" (interconnectar) els centres de recerca, centres tecnològics i universitats amb el seu entorn empresarial. A donar suport a línies d'R D estratègiques, consorciades amb la indústria, amb visió de llarg termini. I en 10 anys disposaríem d'un dens teixit tecnològic exportador, xop de coneixement, sense discontinuïtats entre la indústria i l'acadèmia, i competitiu globalment.
Destinem recursos. Construïm un quadre d'indicadors-país de la nostra capacitat innovadora, com es faria en qualsevol organització que aspiri a ser un agent rellevant en l'economia internacional. Seguim-los en temps real. Veiem com evolucionen. Corregim les desviacions. Sensibilitzem-nos amb el nivell d'innovació del país, veient com aquests indicadors pugen en els rànquings internacionals, i com alhora el país creix econòmicament i social. Vibrem amb la innovació com ho fem amb els partits del Barça... I serem un país ric i capdavanter en el món del futur immediat, una autèntica innovation nation.