Cinéma vérité, Dogma, Big Data

Aquesta setmana coincideixen a Barcelona el Big Data Congress i la Festa del Cinema. No sabia si escriure sobre l'un o l'altre i al final he decidit de fer-ho sobre els dos alhora i barrejar Big Data i cinema. És el Big Data el futur del cinema?

A hores d'ara, ja deveu saber que si no feu Big Data i no dieu coses com "el nostre negoci no és vendre fuets, sinó que és el Big Data", no sou ningú; i que el futur de qualsevol sector passa pel Big Data.

Però què és Big Data exactament? Si ho definim com la quantitat de dades que generem entre tots i tot, farem curt. El que és rellevant és la derivada del Big Data, això és, la velocitat a la qual creem aquestes dades: l'any 2012, Google rebia 2 milions de cerques per minut i el 2014 aquesta xifra s'havia doblat; els seus servidors processen un volum de dades equivalent a tota la Història escrita cada dia. Si voleu veure la magnitud de la tragèdia, passeu per Internet Live Stats.

I això ho fem entre tots. En el minut que fa que llegeixes aquest article s'han pujat 250.000 fotos a Instagram, s'han fet 300.000 tuits, 2,5 milions de publicacions a Facebook i s'han pujat 72 hores de contingut de vídeo a YouTube amb la corresponent meta-informació de data, hora, ubicació i dispositiu entre moltes d'altres. I a aquesta informació hi hem d'afegir tota aquella que no som conscients que generem com: patrons de navegació, cerques a Google, compres a Amazon, antenes on ens connectem i visites a Imgur. Si en féssim un tall vertical individualitzat, us asseguro que no caldria ser de la NSA per saber a qui voteu, si esteu a punt d'agafar la grip o què us emociona.

Però tornem al cinema. Finalment he vist The Imitation Game, una gran pel·lícula que fa justícia a la figura de l'Alan Turing, el malaguanyat matemàtic que va descodificar el xifrat alemany a la Segona Guerra Mundial. Com qualsevol pel·lícula d'èxit, no ha estat exempta de controvèrsia per certa manca de rigor històric i per l'exageració d'alguns dels trets de la personalitat de Turing, presentat com a síndrome d'Asperger quan en realitat no n'era. Ens hauríem estalviat la controvèrsia si l'Alan Turing i els seus col·legues haguessin tingut un telèfon intel·ligent i haguessin anat penjant selfies a Instagram, vídeos a YouTube i explicat la seva vida a Twitter.

Els historiadors del futur seran els enginyers de dades i els matemàtics que, com l'Alan Turing, hauran de descodificar els exabytes de dades que tindran a la seva disposició destriant el gra de la palla per convertir-los en informació i posteriorment en coneixement.

Escriptors, guionistes i directors de cinema tindran tot el Big Data acumulat per la Humanitat, i en lloc d'escriure històries lineals en un llenguatge natural com el català o l'anglès, escriuran conjunts de regles en algun llenguatge de programació que aplicaran al coneixement disponible de manera molt semblant al que avui dia entenem per una simulació; més a prop dels Sims que de Casablanca, més a prop del concepte de Matrix que de la pel·lícula Matrix.

Hi estarem tots convidats.