Escolta l'article ara…
No m’agraden els hospitals, però celebro que existeixin. Són extremadament necessaris, però no m’agrada anar-hi. Vinc d’una família d’al·lèrgics a les bates blanques, de persones que es posen tremendament nervioses quan han d’ensenyar la fitxa de salut, però que, en canvi, no tenen cap problema a fer altres coses molt més complicades. Excepte en cas de naixement, i encara així, anar a un hospital sempre es deu a males notícies: una persona malalta, un accident, una mort, un tractament que s’allarga més del que faria falta. No m’agraden els hospitals, però tampoc sé si hi pot haver algú a qui li agradin tret que hi treballi. I encara així.
Paradoxalment, m’agrada molt sortir dels hospitals. Marxar d’un hospital sempre són bones notícies, amb una única excepció. Dir adeu a la persona de recepció que tan amablement t’ha acompanyat en aquells dies, la persona que t’ha indicat on es troba el teu ser estimat, el grup d’infermers i de metgesses que us han explicat els diferents procediments i avenços. Sortir d’un hospital és una celebració que et deixa un bon gust de boca per tota la setmana. Sigui el que sigui, ja no és tan greu com quan eres a dins. Penso que, de la mateixa manera que a algunes gasolineres hi posa “bon viatge!” a la sortida cap a l’autopista, s’hauria de fer alguna cosa similar als hospitals. “Esperem no veure’t en molt de temps” seria un missatge apropiat, segons el meu humil punt de vista.
"Una cosa que m’agrada dels hospitals és que, com molts altres espais públics a casa nostra, cada cop s’assemblen menys al seu estereotip"
Una cosa que m’agrada dels hospitals és que, com molts altres espais públics a casa nostra, cada cop s’assemblen menys al seu estereotip. Normalment aquestes coses em molesten. Per exemple, el fet que els aeroports ara són centres comercials on, ocasionalment, també hi pots volar, o com les oficines bancàries ara semblen establiments de cafè d’especialitat. Però en el cas dels hospitals, no sé de qui va ser la idea, però em sembla molt apropiada. És un encert que un hospital cada vegada ho sembli menys. A casa nostra tenim l’exemple del Sant Joan de Déu, un meravellós espai de salut i cura infantil que no només fan una feina increïble, sinó que tenen una decoració i organització interna que no em sorprendria que hagués guanyat algun premi.
Ahir vaig haver d’anar a fer-me una prova aquí a Holanda i no vaig tenir clar si era a l’hospital o a un jardí botànic o un centre cultural fins ben pujat l’ascensor. Si bé no m’agrada aquesta tendència capitalista de voler embellir tots els llocs, sí que penso que pot tenir un sentit en aquells espais que, per si sols, ja generen prou dolor. Per acompanyar-nos en aquells moments que, malgrat tot, un arbre o una olor fresca poden ser una abraçada. I encara així.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat