És el ràpid qui es menja el lent

Recentment vaig coincidir amb un dissenyador de producte, graduat a l'ESDi al 2011, després d'intercanviar unes breus frases sobre com evolucionava la seva vida professional, i els nous estudis de UX / UI designer, que impartirà l'ESDi el proper curs, em va sorprendre a l'afirmar: "Sovint recordo el que ens vas dir en acabar la carrera sobre la necessitat d'observar, analitzar i prendre decisions amb celeritat, ja que en el tercer mil·lenni no és peix gran qui es menja el peix petit, sinó el ràpid qui es menja el lent".

Li vaig agrair que tingués present el consell que li havia donat uns dies després de la seva graduació, i encara més, que ho hagués interioritzat. Així ho vaig comprendre quan va afirmar "certament tot va molt ràpid i és una època d'obsolescència accelerada, això és meravellós, ja que ens obre un món d'oportunitats als que no tenim el llast del treball fàcil, i no hem interioritzat la confortabilitat del passat immòbil. Pensa, com exemple, en les oportunitats que s'obren per als dissenyadors només a través de les Google Glass, que es vendran als EUA el pròxim 15 d'abril".

El jove dissenyador, com qui vol evidenciar que el ràpid es menja el lent, i que l'eficàcia sense eficiència no condueix a l'èxit sostingut i continuat, es va acomiadar amb un ampli somriure, tot accelerant el pas cap a un cotxe que l'esperava .

La conversa amb el graduat de l'ESDi i l'anunci de Hewlett Packard relatiu al fet que desenvoluparà en el seu centre de R D de Sant Cugat, al cor de la B30, les impressores 3D, em va fer reflexionar sobre les oportunitats que s'obren quan les organitzacions i les persones saben reinventar-se.

Certament els canvis d'HP a Sant Cugat va ser un excel·lent exemple de transformació industrial en un moment on les indústries es localitzaven en llocs amb menys costos salarials. Fa uns 15 anys, HP va traslladar la producció a Àsia, però el centre de Sant Cugat es va transformar en un centre de R D d'excel·lència. Sens dubte la decisió de desenvolupar la impressió 3D a Sant Cugat resideix en la capacitat dels professionals que configuren el centre, en l'enorme potencial de creixement que tenen les impressores 3D (de 3000 milions al 2013 als més de 11.000 milions a 2021 segons Gartner), i en la voluntat contrastada de la seva consellera delegada de retornar a l'empresa el lideratge tecnològic en l'àmbit de la impressió. Però sense cap dubte, aquella transformació, el reinventar-se, de fa 15 anys hi ha la clau de la decisió d'avui.

Una decisió d'enorme importància per a Catalunya, especialment en el marc de l'associació de la B30, la qual sense dilacions ha d'emprar-se a fons per incrementar la participació en la mateixa de les empreses de referència, establertes a la zona geogràfica que configuren els municipis que engloba, són un exemple a seguir en l'enorme tasca de redescobrir, d'esbrinar les nostres potencialitats i com poder aportar el millor de nosaltres mateixos.

Descobrir per reinventar-nos, per millorar i allunyar l'obsolescència, que ens aparta del camí del progrés, i poder aprofitar els indicis de recuperació que s'albiren i perceben. Una recuperació que exigeix de la cooperació entre universitats, centres de recerca i empreses, i de la complicitat de tots els agents socials i sindicals.

És en aquest context on l'associació de la B30 té molt a aportar sense presses però sense pauses. Un potencial a no desaprofitar, ja que ara per ara és el ràpid qui es menja el lent,i els centenars de milers d'aturats i el futur ho exigeix.