Els darrers dies del 2014 ens han portat un trio de notícies que, a causa de les habituals informacions nadalenques, no han tingut el ressò que es mereixen. En una setmana han canviat, radicalment, les formes i maneres de parlar i resoldre els temes més sensibles i, alhora, rellevants,
de Cuba ,el papat, i la monarquia espanyola.
El 17 de desembre, després de 55 anys de
bloqueig econòmic, comercial i diplomàtic, els Estats Units d'Obama i la Cuba de
Fidel Castro, a través del seu germà Raül, inicien la tornada al restabliment de les relacions diplomàtiques i comercials. No és pas aquest un fet menor, doncs, si fructifica com és previst, és el principi d'un important canvi en els equilibris de blocs a Llatinoamèrica.
Els règims que tenen el suport rus, xinès o iranià, per culpa de la profunda baixada del
preu del petroli, provocat per les potències del golf per a fer impossible l'explotació, a altres indrets, de la
producció de petroli i gas per
fracking, que els hi faci perdre el control d'aquesta
matèria primera fonamental, deixaran de generar alts
dividends a països com Veneçuela, l'Equador, o Bolívia, entre d'altres. La qual cosa provocarà una recerca de nous
partners que els hi permetin continuar ingressant
diners per al seu
producte estrella, o replantejar-se les seves relacions internacionals, per a sobreviure a la davallada dels
preus, i per tant, d'
ingressos de l'Estat.
També, i des de l'estricte prisma cubà, l'aixecada de restriccions els hi permetrà l'intercanvi de
mercaderies i
serveis amb la potència del nord i la resta del món, accedir a
tecnologies punta, i incrementar la
inversió estrangera, que podrà esdevenir en la posada al dia de Cuba en múltiples àrees, fins ara impossibilitada per la manca de
tecnologies,
productes i
serveis. I tot això gràcies a la intermediació, fonamental, del
Papa Francesc.
I tot parlant del Papa Francesc, el 22 de desembre, al tradicional missatge de Nadal als representants de la Cúria Romana (conjunt d'òrgans de govern de l'església catòlica) , va aprofitar per a deixar anar un seriós advertiment i suggeriment de necessitats de canvi, recollit en el que va anomenar les 15 malalties del catàleg que, segons ell, aguaiten la Cúria.
Menys macos i bonics, els hi va etzibar una relació d'actuacions inadmissibles que, entre d'altres recollien clares indicacions de corrupció com els números 8) "L'esquizofrènia assistencial" de qui crea un món paral·lel i viu una vida amagada i sovint dissoluta; 13) "L'acumulació" de
béns materials i
riquesa per compensar el buit existencial al cor; 14) "Actuar en cercles tancats" que afavoreixen els amics; 15) "El benefici mundà i l'exhibicionisme, transformant el servei en poder i aquest en
mercaderies, per persones capaces de calumniar, difamar i desacreditar als altres per a exhibir-se i demostrar el seu poder".
Aquest missatge del Papa Francesc s'entén com a part del seu
projecte per a transformar, profundament, l'Església, començant per canviar la Cúria Romana. I, finalment, el 24 de desembre,
Felip de Borbó, al seu primer missatge de Nadal com a rei, va dir : "Al mes d'octubre deia que necessitàvem referències morals a les quals admirar, principis ètics que reconèixer i valors cívics a preservar. A tot això cal afegir una profunda regeneració de la nostra vida col·lectiva i que la lluita contra la corrupció és un objectiu irrenunciable. Cal tallar de soca-rel i sense contemplacions la corrupció."
Segurament, juntament amb les seves paraules sobre
Catalunya, és la primera vegada que sentim a un cap d'Estat dir les coses pel seu nom, sense eufemismes. Que els tres desitjos expressats en aquestes notícies arribin a bon port, per al bé de tothom.