L'estupidesa funcional
15
de Gener
de
2015
A mesura que em faig més gran i continuo treballant més i mes, no deixa de sorprendrem com una societat com la nostra, plena de persones altament qualificades i plena d'empreses que es poden permetre contractar persones molt ben preparades, a les empreses continua havent-hi molts incompetents que executen decisions estúpides, incomprensibles i sense sentit, i el que és pitjor, les accepten i executen sense protestar…
Què és l'estupidesa funcional?
És aquella forma de gestió promoguda per les organitzacions amb la finalitat d'eliminar la reflexió crítica dels treballadors. Consisteix a fer que els treballadors se centrin en les seves tasques amb un cert entusiasme, i no es qüestionen ni reflexionin sobre res més. Segons un estudi A Stupidity-Based Theory of Organizations, dels professors Mats Alvesson (School of Economics and Management, Lund University, Suècia) i d' Andre Spicer (Organizational Behaviour, Cass Business School, City University of London, London), l'estupidesa funcional neix a partir de la interacció entre la falta de voluntat del treballador i la incapacitat per a la reflexió personal, és a dir, un enfocament molt concret i reduït de la ment –falta de mires-, la congelació de l'esforç intel·lectual i la falta de compromís.
La meva experiència em permet afirmar que aquesta forma de gestió genera a curt termini un millor funcionament de les empreses, que siguin més operatives i que sàpiguen reaccionar als imprevistos més ràpidament. Els líders de les empreses que apliquen "l'estupidesa funcional" no cal que perdin temps en donar massa explicacions, ni que els treballadors les exigeixin, així s'avança en la gestió del dia a dia. Aquests líders es basen en la persuasió, manipulació i control de la comunicació, pressió aprofitant el poder de la posició jeràrquica. Aquests mateixos líders frenen iniciatives dels treballadors, ja que creuen que la visió crítica dels problemes de la companyia pot comportar amenaces de les jerarquies establertes, conflictes i punts de vista divergents respecte a l'establert per a la companyia. Aquests líders pensen que aquests fets porten a la ineficiència i per evitar-los, bloquegen la comunicació.
D'altra banda, a mig i llarg termini, resulta molt perillosa i perjudicial; a l'impulsar que els treballadors se centrin només en les seves tasques quotidianes, es corre el risc que aquests professionals no se sentin identificats amb els problemes interns de la companyia, i no s'impliquin a corregir-los, ja que no els senten com a propis.
La paradoxa de tot plegat resideix en què la principal forma de millorar és induir a la reflexió crítica, fomentar unes relacions sense friccions, generar seguretat i confiança dels treballadors, amb la finalitat de no frenar el coneixement, la creativitat i el desenvolupament d'aquests professionals… Tot el contrari del que promou "l'estupidesa funcional".
Què és l'estupidesa funcional?
És aquella forma de gestió promoguda per les organitzacions amb la finalitat d'eliminar la reflexió crítica dels treballadors. Consisteix a fer que els treballadors se centrin en les seves tasques amb un cert entusiasme, i no es qüestionen ni reflexionin sobre res més. Segons un estudi A Stupidity-Based Theory of Organizations, dels professors Mats Alvesson (School of Economics and Management, Lund University, Suècia) i d' Andre Spicer (Organizational Behaviour, Cass Business School, City University of London, London), l'estupidesa funcional neix a partir de la interacció entre la falta de voluntat del treballador i la incapacitat per a la reflexió personal, és a dir, un enfocament molt concret i reduït de la ment –falta de mires-, la congelació de l'esforç intel·lectual i la falta de compromís.
La meva experiència em permet afirmar que aquesta forma de gestió genera a curt termini un millor funcionament de les empreses, que siguin més operatives i que sàpiguen reaccionar als imprevistos més ràpidament. Els líders de les empreses que apliquen "l'estupidesa funcional" no cal que perdin temps en donar massa explicacions, ni que els treballadors les exigeixin, així s'avança en la gestió del dia a dia. Aquests líders es basen en la persuasió, manipulació i control de la comunicació, pressió aprofitant el poder de la posició jeràrquica. Aquests mateixos líders frenen iniciatives dels treballadors, ja que creuen que la visió crítica dels problemes de la companyia pot comportar amenaces de les jerarquies establertes, conflictes i punts de vista divergents respecte a l'establert per a la companyia. Aquests líders pensen que aquests fets porten a la ineficiència i per evitar-los, bloquegen la comunicació.
D'altra banda, a mig i llarg termini, resulta molt perillosa i perjudicial; a l'impulsar que els treballadors se centrin només en les seves tasques quotidianes, es corre el risc que aquests professionals no se sentin identificats amb els problemes interns de la companyia, i no s'impliquin a corregir-los, ja que no els senten com a propis.
La paradoxa de tot plegat resideix en què la principal forma de millorar és induir a la reflexió crítica, fomentar unes relacions sense friccions, generar seguretat i confiança dels treballadors, amb la finalitat de no frenar el coneixement, la creativitat i el desenvolupament d'aquests professionals… Tot el contrari del que promou "l'estupidesa funcional".