La revolució de les start-ups
13
de Gener
de
2014
Estem immersos en un boom de les famoses start-ups. Per definició, una start-up és una iniciativa empresarial d'alt risc i elevat potencial de creixement, bé perquè es sustenti en una nova tecnologia, bé perquè incorpori un model de negoci revolucionari, o ambdues coses. Aquest boom es deu a la confluència de tres factors:
1. La revalorització de la figura de l'emprenedor
L'emprenedoria elevada a la categoria de professió, estimulada per figures emblemàtiques, sovint joves, com els fundadors d'Apple (Steve Jobs), Tesla (Elon Musk), Facebook (Mark Zuckerberg), o Google (Larry Page i Sergei Brinn). Personatges paradigma de la llibertat transgressora, del lideratge visionari i de la persistència en la consecució d'objectius. Personatges que provenen de la cultura nord-americana en la seva versió més utòpica i contestatària (centrada geogràficament en la costa californiana i descendent llunyana de la revolució hippy dels 60). Personatges que encarnen el somni americà actualitzat al segle XXI, i que generen un model de referència internacional: el del jove amb talent que renuncia a treballar en grans organitzacions jerarquitzades i immobilistes, desenvolupa el seu propi projecte personal i professional, triomfa, i contribueix a una nova fornada de start-ups finançant noves iniciatives emprenedores. És la recerca de la llibertat en el desenvolupament professional i vital com a forma de vida, que s'incrusta en la cultura de les nacions com a nou referent social.
2. La disponibilitat de coneixement tècnic i científic
I la necessitat de que aquest coneixement reverteixi en creixement econòmic mitjançant noves iniciatives empresarials. Actualment, es calcula que cada cinc anys es dobla el stock de coneixement existent al món, mesurat en quantitat d'articles científics. El coneixement, a diferència dels factors de producció de l'economia clàssica (terra, capital i treball), és un bé infinit, i accessible de forma gairebé gratuïta a través d'Internet. També pels emprenedors visionaris.
3. La disponibilitat de metodologies
Una start-up, en la mesura en que suposa una proposta de valor disruptiva, no té un mercat previ demandant. Genera el seu propi mercat. Una start-up triomfa mitjançant un exercici technology-push. Els plans d'empresa no són plans per executar una estratègia determinada, sinó plans per experimentar, aprendre i refinar de forma dinàmica i ultra-ràpida els productes o els serveis oferts. I, per això, fins fa molt poc, no existien metodologies específiques de gestió. Ningú no demanava productes revolucionaris com Wiis, iPads o Walkmans abans que existissin. De fet, la investigació de mercats clàssica fracassava sistemàticament. Actualment, però, comptem amb un bon cos metodològic emergent format per la integració de corrents com Lean Start-Up, Design Thinking, Canvas i Open Innovation. Les ciències empresarials comencen a saber com gestionar la innovació disruptiva.
Llibertat, coneixement i metodologia, doncs, són els ingredients bàsics que disparen la revolució de les start-ups entre els joves, ingredients esperonats per una crisi que converteix la creació d'start-ups en opcions sovint necessàries pel desenvolupament professional. Proliferen els casos de recent graduats o doctors que opten per iniciar la seva pròpia aventura empresarial en forma d'una nova start-up disruptiva, cosa inèdita fa uns anys a Catalunya. És un bon senyal. A la fi, el veritable agent bàsic del capitalisme, el germen del creixement econòmic és l'emprenedor.
I estem començant a veure, no només emprenedors, sinó emprenedors en sèrie, que desenvolupen projectes de qualitat, d'alta tecnologia i amb vocació internacional de sortida. Aquest fenomen, que es produeix a nivell internacional, la revolució de les start-ups, és el que definitivament ens portarà a la societat i a l'economia del coneixement.
1. La revalorització de la figura de l'emprenedor
L'emprenedoria elevada a la categoria de professió, estimulada per figures emblemàtiques, sovint joves, com els fundadors d'Apple (Steve Jobs), Tesla (Elon Musk), Facebook (Mark Zuckerberg), o Google (Larry Page i Sergei Brinn). Personatges paradigma de la llibertat transgressora, del lideratge visionari i de la persistència en la consecució d'objectius. Personatges que provenen de la cultura nord-americana en la seva versió més utòpica i contestatària (centrada geogràficament en la costa californiana i descendent llunyana de la revolució hippy dels 60). Personatges que encarnen el somni americà actualitzat al segle XXI, i que generen un model de referència internacional: el del jove amb talent que renuncia a treballar en grans organitzacions jerarquitzades i immobilistes, desenvolupa el seu propi projecte personal i professional, triomfa, i contribueix a una nova fornada de start-ups finançant noves iniciatives emprenedores. És la recerca de la llibertat en el desenvolupament professional i vital com a forma de vida, que s'incrusta en la cultura de les nacions com a nou referent social.
2. La disponibilitat de coneixement tècnic i científic
I la necessitat de que aquest coneixement reverteixi en creixement econòmic mitjançant noves iniciatives empresarials. Actualment, es calcula que cada cinc anys es dobla el stock de coneixement existent al món, mesurat en quantitat d'articles científics. El coneixement, a diferència dels factors de producció de l'economia clàssica (terra, capital i treball), és un bé infinit, i accessible de forma gairebé gratuïta a través d'Internet. També pels emprenedors visionaris.
3. La disponibilitat de metodologies
Una start-up, en la mesura en que suposa una proposta de valor disruptiva, no té un mercat previ demandant. Genera el seu propi mercat. Una start-up triomfa mitjançant un exercici technology-push. Els plans d'empresa no són plans per executar una estratègia determinada, sinó plans per experimentar, aprendre i refinar de forma dinàmica i ultra-ràpida els productes o els serveis oferts. I, per això, fins fa molt poc, no existien metodologies específiques de gestió. Ningú no demanava productes revolucionaris com Wiis, iPads o Walkmans abans que existissin. De fet, la investigació de mercats clàssica fracassava sistemàticament. Actualment, però, comptem amb un bon cos metodològic emergent format per la integració de corrents com Lean Start-Up, Design Thinking, Canvas i Open Innovation. Les ciències empresarials comencen a saber com gestionar la innovació disruptiva.
Llibertat, coneixement i metodologia, doncs, són els ingredients bàsics que disparen la revolució de les start-ups entre els joves, ingredients esperonats per una crisi que converteix la creació d'start-ups en opcions sovint necessàries pel desenvolupament professional. Proliferen els casos de recent graduats o doctors que opten per iniciar la seva pròpia aventura empresarial en forma d'una nova start-up disruptiva, cosa inèdita fa uns anys a Catalunya. És un bon senyal. A la fi, el veritable agent bàsic del capitalisme, el germen del creixement econòmic és l'emprenedor.
I estem començant a veure, no només emprenedors, sinó emprenedors en sèrie, que desenvolupen projectes de qualitat, d'alta tecnologia i amb vocació internacional de sortida. Aquest fenomen, que es produeix a nivell internacional, la revolució de les start-ups, és el que definitivament ens portarà a la societat i a l'economia del coneixement.