Qui vigila els que vigilen els que ens vigilen?

Wikileaks ha publicat una sèrie de documents sota el nom de Vault 7 on hi ha detallades suposades tècniques i eines d'espionatge de la CIA. En total són 7.818 pàgines web i 943 arxius i n'han de venir més. Als documents hi ha especificacions dels plans de la CIA per entrar a ordinadors, teles i especialment mòbils per agafar-ne el control i efectuar així accions d'espionatge sobre persones concretes.

L'avançada tecnologia de la CIA els permetria accedir als nostres mòbils, agafar-ne tot el contingut, escoltar les nostres converses i fins i tot engegar la càmera i el micròfon sense que ens n'adonem. No contents amb això, poden activar el micròfon de les nostres teles intel·ligents —aixequeu la mà els que controleu la tele amb la veu— i escoltar tot el que diem a la saleta de casa.

Un dels destacats ha estat el fet que la CIA pot espiar els nostres missatges de Whatsapp i Telegram. De sobte els sistemes de missatgeria amb tots els seus sistemes d'encriptació ja no són segurs. També tenen plans molt més sinistres, com els d'agafar el control dels nostres cotxes sense conductor —aixequeu la mà altre cop— i matar-nos sense deixar traça al més pur estil Spectra de James Bond.

La notícia ha obert informatius, ha omplert columnes de diaris i timelines de Twitter: hem descobert que la CIA espia i a més ho fa amb les tecnologies més avançades que té al seu abast. A veure, sense treure mèrit a Wikileaks, no costava tant saber-ho. Al web de la CIA allà on parlen de la seva missió, visió, ethos i reptes ja donen bastantes pistes i cito textual:

"Aprofitar els avenços tecnològics per a un millor rendiment en tots els àmbits de les missions —recol·lecció, anàlisi, acció encoberta, i contraintel·ligència— protegint alhora de les amenaces tecnològiques per a la seguretat de la nostra informació, operacions i personal."

A banda d'això, per portar a terme algunes d'aquestes activitats d'espionatge —controlar el micròfon d'una tele o la càmera del mòbil— cal un accés físic al dispositiu per instal·lar-hi programari maliciós que permeti a l'agència controlar-lo remotament. Són operacions costoses i que al ser detectades exposen el forat de seguretat utilitzat convertint-lo en inutilitzable ja que els fabricants actualitzen les versions de llurs programaris per tapar-los. La CIA no farà operacions d'espionatge a gran escala utilitzant els nostres dispositius senzillament perquè és impossible anar un per un instal·lant codi lleig. A individus concrets ja ho fa.

Pel que fa a la possibilitat que ens llegeixin els missatges de Whatsapp i Telegram —recordeu que van encriptats— no depèn tant de les aplicacions en si com del sistema operatiu del mòbil i de si és vulnerable o no; de si el tenim actualitzat, de si ens l'hem hackejat nosaltres mateixos per instal·lar-hi aplicacions pirates o de si ens descarreguem aplicacions estranyes.

Llavors, sabent tot això, on és la notícia? Certament, que la CIA es dediqui a espiar utilitzant tota la tecnologia que té al seu abast no ho seria. Tampoc que es proposin utilitzar-la per pelar els dolents fent que sembli un accident amb cotxes sense conductor que encara no tenim. Tampoc no ho és que els dispositius connectats a la xarxa —mòbils, teles espavilades, torradores o ossets de peluix— siguin vulnerables als atacs de hackers. A l'octubre de l'any passat un atac coordinat utilitzant teles, torradores i càmeres connectades va tombar Twitter, Spotify, PayPal, Netflix, Amazon, Airbnb i el New York Times entre d'altres.

De moment, doncs, la notícia és que no hi ha notícia, que ja sabíem tot el que ens explica Wikileaks (perquè tots mirem sèries, no?) i que al final tot és molt més avorrit que tot això tal i com afirma el professor especialista en criptografia Matt Blaze en una sèrie de tuits: tingueu el mòbil actualitzat, no instal·leu aplicacions dubtoses i sobretot no feu res per ser un objectiu de la CIA. I jo encara diria més: ni de Wikileaks.