Recordo perfectament com si fos ahir la trobada en una cafeteria de l’Eixample amb el periodista Lluís Amiguet, Manuel Arroyo i jo mateix. El Manuel parlava de forma vehement i el Lluís l’escoltava en silenci. Al cap d’aproximadament 15 minuts, que se’m van fer eterns, el Lluís va començar a escriure a la seva llibreta de notes, vaig respirar fons, vaig fer un mig somriure i vaig dir-me: "El Manuel tindrà una Contra a La Vanguardia, sens dubte se la mereix, ell personalment, la seva escola i el cooperativisme en el seu conjunt". Finalment, es va publicar el dia 4 de setembre del 2008 i una setmana més tard moria a Barcelona. Si busqueu a l’hemeroteca, la trobareu, val molt la pena.
Manuel Arroyo neix a Alcaudete (Jaén) l’any 1946 i arriba a Barcelona, com moltes altres persones en aquella època, l’any 1964. En l’argot actual, diríem que va ser un emprenedor i líder visionari, mestre i cooperativista. Va fundar i dirigir, fins el darrer moment en què malauradament ens va deixar, l’Escola Sant Gervasi a Mollet del Vallès, una cooperativa referent en el món educatiu al nostre país. Va apostar, avançat en el temps, per promoure vocacions científiques, les llengües i les noves tecnologies de la informació preveient que era un aspecte clau en l’educació dels nois i noies.
En relació al cooperativisme, sempre en va defensar un de fort i la creació de grups cooperatius. Calen moltes cooperatives fortes i que alhora cooperin entre elles per ser-ho més encara, em deia; i jo pensava: "El Manuel és mondragonià en estat pur", era com estar escoltant Antonio Cancelo, que va ser fundador d’Eroski i president del Grup Cooperatiu de Mondragón. Per això no s’ha de fer estrany que el dia que li vaig explicar que havíem constituït el Grup Clade (primer grup empresarial cooperatiu i de l’economia social a Catalunya) i que ens agradaria que valoressin formar-ne part, quan m’acompanyava de sortida cap a la porta per acomiadar-me, em va etzibar: “Xavier, estarem al Grup Clade, sens dubte, no ens podem permetre deixar passar una oportunitat com aquesta”. Realment, estava davant un líder de cap a peus. Òbviament, havia de parlar-ne amb la cooperativa, al consell rector i aprovar-ho a l’assemblea, però ell ja m’havia donat el seu veredicte; estava disposat a convèncer els cooperativistes d’aquella aposta estratègica.
El repte de les escoles cooperatives serà generar una major integració per guanyar dimensió, generar economies d'escala i tenir més capacitat d'innovar amb diverses formes d'aliances
L’Escola Sant Gervasi, que va néixer l’any 1970, està impregnada de la dimensió i valors que va aportar Manuel Arroyo, i les noves generacions de mestres (alguns havien estat alumnes de l’escola) han sabut adaptar-se als reptes actuals i han fet créixer el projecte mantenint-se fidels als seus principis. És una cooperativa de treball associat, és a dir, els seus propietaris són els i les mestres, i els pares i mares també hi participen com a socis col·laboradors. Ofereix estudis d’Educació Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat, Cicles Formatius i cursos de Qualificació Professional a més de 1.800 alumnes. Quan entres per la porta, veus un conglomerat d’edificis i té la seva explicació: l’escola s’ha anat fent any rere any, ara un edifici, més tard un altre, en funció de les necessitats i de la capacitat per finançar-los. Cal destacar allò que és molt més que una escola, arrelada al seu entorn, és un centre de vida amb activitats des de bon matí fins a la nit, àdhuc els caps de setmana. Destaca també la seva propensió a generar nous projectes en forma de cooperació i aliances. Van fundar i juguen un paper important a la Fundació Tr@ms amb la participació de 26 escoles per desenvolupar i implantar les tecnologies de la informació i la innovació en el món educatiu. Així mateix, conjuntament amb Abacus i Suara Cooperativa, creen la cooperativa de segon grau Creixen Educació per gestionar altres escoles. Actualment, ja són tres escoles més.
Parlem d’una escola pública (Manuel Arroyo deia: "És clar que sí, som una escola del poble") i realment és així. De fet, al nostre país tenim la gran sort de disposar de dos models d’escola pública: la de titularitat i gestió pública (amb funcionaris, perquè ens entenguem) i la pública concertada (gestionada, en aquest cas, per una cooperativa). Sant Gervasi, tot i ser una experiència singular, no és una excepció a Catalunya i, per sort, n’hi ha d’altres. Amb tot, segurament el repte de les escoles cooperatives serà generar una major integració per guanyar dimensió, generar economies d’escala i tenir més capacitat d’innovar amb diverses formes d’aliances i, àdhuc, fusions per poder seguir sent sostenibles i oferir un servei educatiu d’excel·lència. Segur que en aquests nous reptes, com ja ha fet en moltes altres ocasions, l’Escola Sant Gervasi hi jugarà un paper rellevant.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat