L'aturada de la verema aquest 5 de setembre com a protesta dels viticultors davant el preu de compra excessivament baix del raïm és, malauradament, una més de les múltiples denúncies d’agricultors i ramaders que es veuen forçats a vendre els seus productes a preus molt baixos.
Des d’un punt de vista estrictament econòmic, si es manté la competència en totes les baules de la cadena (des del productor fins al consumidor), uns preus més baixos en producció han de comportar forçosament uns preus més baixos per al consumidor. D’altra banda, si falla la competència en alguna de les baules de la cadena, els beneficis d’uns preus baixos en producció no repercuteixen tant directament al consumidor final sinó que poden ser “absorbits” pels actors en aquella baula de la cadena on no hi ha competència. La manca de competència es visualitza típicament per existir acords (de repartiment de mercat, de fixació de preus de compra o de venda, etc.) entre competidors o, senzillament, quan un operador fa un abús de la seva posició de domini. Les autoritats de competència que coneguin d’aquests casos han d’actuar i sancionar els operadors que realitzin aquest tipus de pràctiques en qualsevol baula de la cadena.
"Fins hi tot quan hi ha competència en totes les baules de la cadena, els productors poden tenir molt poca capacitat negociadora respecte de qui els compra"
En qualsevol cas, fins hi tot quan hi ha competència en totes les baules de la cadena, els productors poden tenir molt poca capacitat negociadora respecte de qui els compra. Això succeeix generalment en mercats amb molta oferta, on el producte és altament homogeni, de caducitat ràpida i la producció està atomitzada. Davant d’aquesta situació, els productors han de poder actuar per diferenciar-se en qualitat i per introduir-se en altres baules de la cadena a través de productes elaborats que els permetin aproximar-se al consumidor final. Val la pena recordar que, més enllà dels preus més baixos, més qualitat i més varietat de producte són també conseqüència de la dinàmica competitiva dels mercats.
Ara bé, això que es demana als productors no sempre és fàcil d’aconseguir si tenim en compte que l’ús de poder dels operadors amb una posició negociadora més forta, fins i tot sense dur a terme pràctiques anticompetitives, pot portar a la disminució dels recursos destinats a la inversió en innovació i a la reducció de la varietat de productes existents en el mercat, en reduir els marges comercials dels seus proveïdors. En aquest sentit, l’evidència empírica, tot i no ser massa extensa ni clarament concloent, sembla trobar una relació negativa entre el grau de concentració dels compradors i la innovació dels proveïdors.
Atenent a aquesta realitat, la normativa europea i estatal contempla que les organitzacions de productors del sector agroalimentari i les seves associacions puguin quedar exemptes de l’aplicació de la normativa de competència sempre i quan es compleixin determinats requisits i sense perdre mai de vista que el manteniment d’una competència efectiva és un dels objectius tant de la Política Agrícola Comuna com de l’Organització Comuna dels Mercats. Aquestes organitzacions de productors podrien, per exemple, negociar conjuntament un preu per a tota aquella producció comercialitzada mitjançant l’organització.
"Les organitzacions de productors esdevenen un element clau per reduir el desequilibri existent en el poder de negociació entre productors i compradors"
Per tant, les organitzacions de productors esdevenen un element clau per reduir el desequilibri existent en el poder de negociació entre productors i compradors, en un marc legal clarament definit per tal de conservar al màxim la dinàmica competitiva i garantir un sector agrari i uns mercats competitius a mitjà i llarg termini. De fet, les organitzacions de productors no només han de tenir com a objectiu l’enfortiment de la posició negociadora dels productors sinó que també poden contribuir a la millora de l’eficiència i facilitar la inversió en innovació.
Ara bé, una anàlisi generalitzada del sector agrari i ramader català ens mostra el poc ús que el sector fa de les organitzacions de productors. Per aquest motiu, convindria un esforç del conjunt de les administracions públiques per fomentar la creació d’organitzacions de productors però, al mateix temps, han de ser els propis productors agraris els agents més implicats per fer-les possible. Així doncs: Productors, organitzeu-vos.