Com explicava en la primera part d’aquest article, tots confiem en empreses com Amazon, Apple, Facebook, Google, Microsoft, Alibaba i Tencent. Però qui les controla i les regula? El seu volum escapa a tot el que els governs havien vist fins ara. Les seves decisions incideixen constant i directament en el nostre dia a dia, en les nostres relacions i les nostres decisions.
Facebook té actualment 2320 milions d’usuaris mensuals. Afegiu-hi els 1000 milions d’usuaris d’Instagram i junts són més grans que tota la cristiandat i inclouen la gran majoria de tots els usuaris d'Internet del món. I això sense comptar els 900 milions d’usuaris de Whatsapp, que també ho són de Facebook. Entre Facebook Messaging, Instagram Messaging i Whatsapp, Facebook gestiona 6000 milions de missatges al dia. Facebook sap exactament què ens agrada i què estem pensant abans que ho escrivim en un missatge que pensem que és "privat".
"WeChat disposa de 1100 milions d’usuaris mensuals, tants com gairebé tota la població d’Àfrica, i ha eliminat la necessitat de webs i bancs"
A Xina, WeChat (empresa de Tencent) disposa de 1100 milions d’usuaris mensuals, tants com gairebé tota la població d’Àfrica. A més de ser una xarxa social, WeChat és un sistema de missatgeria com Facebook, també és una plataforma comercial com Amazon i un sistema de pagament com PayPal. En poques paraules, WeChat ha eliminat la necessitat de webs i de bancs amb un sistema únic d’informació, compres, pagament, visites, i missatgeria. Facebook ja està en procés de copiar WeChat i començarà pel "Checkout with Instagram".
Google, una empresa d'Alphabet, registra cada dia 5400 milions de cerques, que són el 92% de totes les que es fan al món a Internet. Google sap tot el que volem conèixer i només Google decideix quines són les respostes a totes aquestes cerques. A més de controlar la informació que busquem, també decideix quina publicitat mostrarà i quant cal pagar per aparèixer-hi. Té una “black box” i tot és decideix en aquesta caixa negra. I ara, amb Google Shopping i Google Pay, anirà en la línia de WeChat, no només per eliminar webs, sinó que també podrà recopilar dades sobre els nostres comportaments i compres fora d’Internet, en botigues físiques, per tenir-nos controlats en cada moment.
YouTube, que com Google pertany a Alphabet, te 1900 milions d’usuaris mensuals. Això és més gent de la que viu a la Xina. Hi ha més gent que veu vídeos a YouTube de la que practica l’Islam. Google i YouTube són la primera i la segona web més visitada al món. I endevineu quina és la tercera? Facebook.
Baido és la quarta web més vista a Internet i la primera de les empreses de tecnologia xinesa de la llista. Però no vivim a la Xina, per tant, no hem de preocupar-nos, oi? Baido controla el que els xinesos veuen i pensen sobre el món. Alibaba i WeChat controlen els hàbits socials i les compres dels xinesos. Són els Google, Amazon i Facebook de Xina. I si aquestes empreses controlen els xinesos, podrien controlar el món, no?
"Hi ha més gent que veu vídeos a Youtube que la que viu a la Xina o practica l'Islam"
I Amazon? És l'onzena web més visitada després de Wikipedia, Yahoo, Twitter, Pornhub, Yandex (Google de Rússia) i Instagram (Facebook). Després de la indústria del porno, Amazon és segona en béns de consum a Internet i és el número 1 de comerç electrònic a tot el món. És difícil saber exactament quants usuaris té Amazon, ja que Jeff Bezos manté els números ben guardats.
Sabem que Amazon Prime té 118 milions d’usuaris en 17 països i la meitat d’aquests usuaris es troben fora dels Estats Units. A l'Índia, la pròxima gran conquesta d'Amazon, Prime Video ha superat Netflix com a plataforma de streaming preferida. Al món, actualment hi ha 647.000 empleats d’Amazon que treballen amb 100.000 robots. Això significa que Amazon supera amb els seus robots la plantilla humana de Google que només compta amb 98.771 persones.
Pel que fa als dispositius que utilitzen les persones per connectar-se a aquests gegants tecnològics, tenim Apple, Samsung i Huawei. Mentre que la quota de mercat exacta dels dispositius oscil·la entre aquestes tres empreses, Apple amb els seus 1400 milions de dispositius al món, és actualment el primer innovador tecnològic en aquesta àrea. Per això, és també la quarta empresa més valuosa del món amb 7201 milions de dòlars, només per darrere d'Amazon amb 8020 milions, Microsoft amb 7892 milions i Alaphabet (Google) amb 7373 milions. Després d’Apple tenim altre cop Facebook, amb 4132 milions, Tencent (WeChat) amb 4009 milions i Alibaba amb 3924 milions.
Tal com va assenyalar correctament Sir Timothy Berners-Lee, aquestes companyies de grans dimensions s’han convertit en porters que controlen tota la informació, la tecnologia i la innovació, ja sigui adquirint o eliminant qualsevol competència. És per això que es van crear lleis de competència, però aquestes lleis només són bones a escala de país.
"Després del porno, Amazon és segona en béns de consum a Internet i número 1 de comerç electrònic al món. És difícil saber exactament quants usuaris"
Com es poden utilitzar lleis pensades per a un àmbit de país per controlar organitzacions que operen a nivell mundial i que són més grans que qualsevol país o religió? El passat 2018, Google va substituir l’expressió “Don’t be evil” del seu codi de conducta per “Do the right thing”. És a dir, va canviar un “no siguis malvat” per un “fes el correcte”. Però “el correcte” per a qui? Per a Google, o per a nosaltres? I qui pot determinar si els set grans realment fan “the right thing” o si són “Too Big to be Trusted"?