Siguem clars: el simple fet de posar-te un objectiu, no t'hi acosta. Cal més.
Fa uns dies, Wolfgang Münchau deia a Eurointelligence que, la diferència en com afronten la transició energètica la Unió Europea i els Estats Units o la Xina és que, mentre els primers tenen el focus posat en els objectius, els segons estan centrats en les inversions, i això els fa avançar molt més ràpidament. De fet, el mateix Xavier Roig, a un article publicat a VIA Empresa ja avisava que "si no s’articula un bon entrellat de lleis i disposicions a partir d’ara, es corre el risc de posar la indústria automobilística europea en una situació compromesa".
Això demostra que, sense polítiques industrials, els objectius són estèrils. I a l'empresa igual.
Tota la indústria de l'auto-ajuda empresarial s'ha dedicat al llarg dels darrers anys a posar l'èmfasi en la definició d'objectius, i per això s'han creat acrònims com SMART, CLEAR, FAST, BHAG, OKR, WOOP o Triple A, entre d'altres. El cert, però, és que els objectius, en si mateixos, no aconsegueixen res més que frustrar aquells empresaris que no van més enllà, mentre veuen que empreses "menys sofisticades" en els objectius, les sobrepassen.
"La clau no és al que vols aconseguir sinó al que faràs per a aconseguir-ho"
Estic cansat de llegir suposats estudis que ens expliquen que les persones que defineixen objectius tenen més èxit a la vida, el que fa que, seguint la Llei de la Trivialitat, dediquin més esforços a la definició d'aquestes metes que no pas a les polítiques que les faran possibles, mentre veuen com empreses "menys sofisticades", que simplement penquen, i no fan retirs estratègics, les superen al mercat.
A la Unió Europea calen menys debats sobre els objectius i més sobre les polítiques industrials, per promoure la reindustrialització i la transició energètica. I a l'empresa? Posar objectius és una bona manera de saber què vols aconseguir però, com en el cas europeu, calen "polítiques" de venda, producció i finances per a tenir èxit. De fet, la realitat ens mostra com sense objectius però amb polítiques s'aconsegueixen resultats; mentre que amb objectius i sense polítiques, no. Què et diu això? Que la clau no és al que vols aconseguir sinó al que faràs per a aconseguir-ho. Per exemple:
- Com millores l'experiència del client.
- Com prepares la teva sortida de l'empresa.
- Com acceleres les vendes i la rendibilitat.
- Com gestiones equips híbrids (remots i a l'oficina).
- Com innoves constantment.
- Com redueixes la teva petjada de carboni.
- Com atraus persones.
Podríem continuar dient necessitats que, a dia d'avui, cal treballar si es vol tenir èxit. I, de fet, durant el darrer esmorzar del Fòrum Creix® vam parlar-ne, posant l'èmfasi en les que encara no han arribat, però arribaran.
En tot cas, però, més que afirmar que "si vols, pots" hauríem de dir que "si fas, pots". Així que defineix ràpidament els objectius que persegueixes, i així podrem centrar-nos en les prioritats que t'ajudaran a assolir-los.