La Lolita és una dona avançada al seu temps. A finals dels anys 70, en un país ‘en transició’ i una cultura masclista normalitzada, ella era directiva en una de les companyies de tecnologia més importants del món, Philips. Dirigia l’oficina comercial a Espanya i, de fet, era l’única dona en l’equip directiu de la multinacional a tot l’Estat. Ella no podia recollir els seus fills a escola ni fer berenars, i ella era qui portava el gruix més important de diners a casa seva.
La Berta té 5 anys. Rep una educació igualitària, en un país avançat i modern. Encara no sap què vol ser de gran, però estudis científics asseguren que, en poc temps, quan en tingui 6, és molt probable que comenci a descartar determinades professions. La raó és que, encara avui, les nenes són menys propenses a pensar que són “realment intel·ligents” (increïble,no?) i comencen a evitar activitats que consideren que són “per a nens o nois brillants”. Encara avui, els falten referents en qui emmirallar-se: dones matemàtiques, empresàries, científiques, enginyeres, líders.
Sabeu qui són els meus grans referents? La Lolita (la de Philips) és la meva mare i el meu gran referent. Una dona valenta i un model que em va transmetre la seguretat que podia desenvolupar una carrera exitosa en la indústria tecnològica, o arribar a cofundar i coliderar una empresa tecnológica com Fibracat. I que, alhora, podia ser mare, dona i esposa, si ho volia, sense culpabilitats malenteses. Al seu costat tenia un altre gran referent, el meu pare, en Josep. Un home llest i bo a qui no molestava que la seva dona triomfés en el món de l’empresa. De fet, n’estava molt orgullós. L’home que, als anys 80, compaginava la seva feina com a mecànic-torner i ens preparava el berenar, cuinava i compartia les tasques de la llar al 50% amb normalitat absoluta. El meu pare era el gran entenedor del feminisme i la igualtat i ho portava a la pràctica en una época on no s’estilava i podia ser mal vist o titllat de “calzonazos”.
"Donar veu a dones amb talent, sigui quina sigui la posició que ocupem, és un repte comú per anar construint un futur més igualitari"
La Berta és la meva filla. I només desitjo que sigui el que ella vulgui ser, però que mai descarti determinats camins pel fet de ser dona. Té la sort de tenir bons referents familiars: l’àvia, l’avi, la mare, el pare. Però cal que s’emmiralli en més dones amb talent per imaginar i decidir el seu futur sense cap por.
Diu la Núria Salan, presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia, química, professora de la UPC, mare, àvia i referent claríssim per a mi mateixa, que existeix un “enginy invisible”. El de dones que haurien hagut de passar a la història pel seu talent però que han estat o són desconegudes. I adverteix: “Sense models no hi ha vocacions”. Ella m’ha fet conèixer moltes d’aquestes dones del món tecnològic o el científic. Dones que hem de visibilitzar, perquè són referents per a altres dones i nenes.
A Fibracat TV, d’aquesta necessitat n’hem fet el nostre gran propòsit i ja hem donat veu a més de 130 dones amb talent: científiques, inventores, enginyeres, empresàries, emprenedores, matemàtiques, etc. Si ho entenem com un repte comú, tots, sigui quina sigui la posició que ocupem, hi podem posar el nostre gra de sorra i anar construint un futur més igualitari. I aconseguir que nenes com la Berta tinguin mil Lolites en qui emmirallar-se quan pensin, sense cap por, en el seu futur.