Consultor i Advocat, Governança i Transformació

Món casteller i empresa: Semblances

25 d'Octubre de 2022
Miquel Guiot

Són recurrents els paral·lelismes entre el món casteller i el de l’empresa. La plasticitat icònica dels castells, la fragilitat de les seves estructures, la potència de les imatges aèries de les pinyes, simbolitzen i sintetitzen conceptes i valors clau del management com el treball en equip, la cultura de l’esforç o l’assoliment dels reptes, entre molts altres. Ambdós mons tenen la mateixa naturalesa, som davant d’organitzacions enteses com a comunitats de persones on els objectius s’assoleixen gràcies a la contribució i la cooperació d’aquestes persones. Com a organitzacions que són tenen molts punts en comú.

 

Hi ha dos elements determinants en l’assoliment del nivell d’organització d’alt rendiment que porta a excel·lir en l’activitat que han estat els que han possibilitat que el món casteller assolís nivells impensables. Estem parlant de la innovació i la igualtat.

“En una activitat on la força física a priori sembla un factor determinant, ha estat la incorporació de la dona la que ha permès anar més enllà i arribar més amunt”

La igualtat des de la perspectiva del gènere amb la incorporació de manera massiva de la dona al món casteller ha suposat una extraordinària millora quantitativa i qualitativa. Més persones a les colles, més talent i més talles on poder triar i compaginar buscant les alineacions idònies de les estructures amb les combinacions de compromís, tècnica, alçada i pes. En una activitat on la força física a priori sembla un factor determinant, ha estat la incorporació de la dona la que ha permès anar més enllà i arribar més amunt.

 

El primer castell de nou del segle XX fou el quatre de nou amb folre de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, assolit el de 25 d’octubre de 1981; a l’estructura del castell de 28 persones no hi havia cap dona. 38 anys després, al que fins ara és el sostre del castells, al tres de nou sense folre també de la Colla Vella de 27 d’octubre de 2019, de les 22 persones de l’estructura set eren dones, als cinc pisos superiors la majoria eren dones. Els Minyons de Terrassa van obrir el camí, no va ser planer però cap colla n’ha quedat al marge i avui està plenament consolidat.

La innovació materialitzada per la introducció de les xarxes als assajos ha revolucionat la dinàmica de la tècnica castellera en la vessant de la pràctica de l’assaig. L’adopció d’aquesta tecnologia ha permès poder exercitar amb més intensitat i seguretat amb menys persones, es poden assajar les estructures dels castells més alts i més esvelts sense necessitar disposar de la pinya que exigeix la presència massiva de persones integrants de les colles.

Sembla increïble que les xarxes dels trapezistes no s'hagin incorporat a les colles fins ben entrat el segle XXI: a vegades la innovació passa per repensar l’obvietat

De tant trivial i senzill que és, sembla increïble que tot i haver vist tothom tota vida les xarxes dels trapezistes no hagi estat fins ben entrat el segle XXI que s’hagin incorporat les xarxes als locals de les colles de castells. Doncs és així i això posa de manifest que a vegades la innovació també passa per repensar l’obvietat, una xarxa situada a mitja alçada amb forats per on passen els pilars capgira la manera de fer. La primera colla a incorporar la xarxa a l’assaig tinc entès que van ser els Bordegassos de Vilanova. Cap colla assenyada avui en pot prescindir.

El món casteller ha estat aturat durant pràcticament dos anys arran de la crisi Covid, amb l’activitat prohibida per les autoritats la major part d’aquest temps. La lògica convidava a pensar i el corrent majoritari així ho feia que dos anys en blanc comportarien que, quan es reprengués l’activitat, costaria molt temps recuperar el nivell assolit abans de la pandèmia.

No ha estat així, la recuperació està sent sorprenentment ràpida. Pel que s’ha vist en poc més de mig any des de la represa fins a la diada de Santa Úrsula, passant per Sant Fèlix i el concurs de castells, s’està a prop d’assolir el nivell prepandèmia. Al concurs el merescut triomf dels Castellers de Vilafranca i el gran nivell de la resta de colles va confirmar una vegada més la màxima de Gary Player de que com més dur entrenes, més sort tens. Aquest diumenge a Valls s’ha evidenciat que el talent amb motivació i convicció té una força portentosa.

Bones pràctiques i lliçons apreses dels castells aplicables a tot tipus d’organització en general i a les empreses en particular. Un exemple més de la capacitat de resiliència i esperit de superació que tenen les comunitats de persones amb compromís, ben organitzades entorn a una raó de ser transcendent, quan es fixen objectius clars.