Després de les manifestacions reivindicatives del passat 8 de març ara toca tornar al dia a dia i continuar treballant per reduir -i si és possible eliminar- les desigualtats que les dones patim en diversos àmbits de la nostra vida. I el laboral és un d’ells.
Segons les darreres dades de l’INE, el 2016 les dones a l’Estat espanyol vam cobrar 5.793 euros menys que els homes (salari mitjà anual brut), millorant la situació respecte el 2013 -quan la diferència va marcar el seu màxim amb 6.160 euros- però tornant a valors similars al primer any després de la crisi (5.499 euros).
"La desigualtat de gènere en la mal anomenada “conciliació” de la vida familiar i laboral provoca que sovint les dones haguem d’interrompre la carrera laboral, assumir reduccions de jornada i/o perdre complements salarials"
El salari mitjà, però, no reflecteix la diversitat del mercat laboral on conviuen diferents tipus de jornada, ocupacions i tipus de contracte. En certa manera, mesurar les diferències salarials entre dones i homes amb aquesta mesura ens amaga una realitat paral·lela -complexa i interrelacionada- que es troba, en part, en l’origen de les diferències salarials de gènere.
La bretxa salarial, mesurada en termes de salari per hora i no de salari mitjà, permet analitzar aquestes diferències. Un exemple és la bretxa salarial per edat. El 2016 el valor més baix es trobava en el col·lectiu de persones entre 25 i 34 anys (7,7%), augmentant progressivament fins a arribar al 22,7% en el tram de 55 a 64 anys. Aquestes dades desemmascaren una realitat sovint oculta a les estadístiques oficials laborals. L’increment de la diferència salarial entre dones i homes amb l’edat coincideix amb els períodes del cicle de la vida en els que més treballs de cura a les persones s’han de realitzar; uns treballs realitzats majoritàriament per les dones.
La desigualtat de gènere en la mal anomenada “conciliació” de la vida familiar i laboral provoca que sovint les dones haguem d’interrompre la carrera laboral, assumir reduccions de jornada i/o perdre complements salarials. Els costos monetaris són importants no només en l’etapa laboral, sinó també en les pensions de jubilació a causa d'un menor període i una menor quantia de les cotitzacions. Per fer-nos una idea, el 2016 l’import mitjà de les pensions era de 760 euros per A les dones i de 1.200 euros pels homes, segons dades del sistema de la Seguretat Social.
La bretxa salarial és un terme complex que està condicionat per factors socials, legals i econòmics que fan que l’abast d’aquest concepte vagi més enllà de la frase “mateix salari pel mateix treball”.
"La bretxa respecte al salari per hora està millorant, però ho fa tan lentament que per eliminar la diferència al mateix ritme necessitaríem 85 anys, o fins i tot més"
La bretxa respecte al salari per hora està millorant, però ho fa tan lentament que per eliminar la diferència al mateix ritme necessitaríem 85 anys, o fins i tot més si realment no es produeixen canvis importants en la societat. Canvis que comportin una major dedicació dels homes en el treball domèstic i de cures necessaris per a la sostenibilitat de la societat.
Malgrat que l’empresa està sovint en el punt de mira de la lluita per reduir la bretxa salarial, una anàlisi detallada de les dades ens permet veure que l’empresa no és l'única responsable. Per reduir-la cal la implicació de tots els agents econòmics i la feina de tothom.