'Networking' es declina en femení?

Si creiem que el networking és addicional a la nostra feina laboral, ens equivoquem! És imprescindible!

Les mares treballadores passem 15 anys amb un ull mirant a la feina, l'altre a casa, i pel camí ens oblidem de les coses que queden entremig. Com anar a les conferències de les associacions professionals, donar conferències, o apuntar-nos a les associacions més transversals de la societat civil. Creiem que quan siguem més grans, amb temps, ja ho farem.

Mentre tant, els nostres companys –homes- no perden el temps, I assisteixen a totes les sessions del Cercle d'Economia a Sitges, es postulen per formar part de les comissions del col·legis professionals, es deixen veure a les reunions de Foment. I adquireixen habilitats, practiquen parlar en públic, desenvolupen activitats socials, a més d'ampliar la seva agenda de contactes.

Quan nosaltres ens hi posem, als 50 anys, ja arribem tard. Ens fa mandra donar la conferència perquè no som gaire bones oradores, ens fa basarda una discussió encesa, no sabem com ser bones influents. I no formem part de les juntes directives perquè acabem d'arribar, perquè no hem estat a les comissions, o bé perquè les nostres habilitats són inferiors, amb menys pràctica. Com tot, es qüestió d'hores.

Els cercles femenins de networking, dones de la cultura, dones d'empresa, supleixen una mica aquesta mancança, en un entorn més familiar no ens costa intervenir. Però no són suficients.

Si volem més visibilitat femenina a tots els nivells, públics i empresarials, hem de començar dedicant les mateixes hores al networking, i fent que els nostres companys comparteixin la mirada cap a la casa i els fills. La legislació pot establir quotes femenines, però ens ha d'agafar amb els deures fets. I el canvi social que representa l'hem de fer a cada casa, amb les idees molt clares del que representa.
Avui et destaquem
El més llegit