• Opinió
  • L'opinió
  • La manca de transparència en la gestió dels fons Next Generation
Enginyer i escriptor

La manca de transparència en la gestió dels fons Next Generation

01 de Novembre de 2022
Xavier Roig | VIA Empresa

Que el govern espanyol estigui tutelat per la Unió Europea té coses bones i coses dolentes. Pesen les bones, al meu entendre. Qualsevol acte que allunyi les mans espanyoles i catalanes dels actes de govern importants és bo. Un exemple? El jutge Lesmes s’havia encastat a dalt de tot del poder judicial no marxava ni a fum de sabatots. Cada any amenaçava dient que ja n’estava fart i que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) s’havia de renovar. Tot era pur teatre. Ell hauria pogut romandre-hi, sine die, ben a gust. Ara bé, va venir de visita el comissari de justícia de la Comissió Europea, Didier Reynders, el dia 28 de setembre i el dia 9 d’octubre el tal Lesmes presenta la dimissió amb, “només”, quatre anys de retard. Una manera que ha tingut Europa per accelerar la renovació del CGPJ. Per cert, durant un temps vaig tenir relació, més o menys continuada, amb un antic membre del CGPJ. Si em punxen no em treuen sang. Des de llavors vaig decidir que, en cas de necessitat, jo no els deixava vigilar ni la caseta del gos.

 

El cas és que Espanya ha accedit a 69.500 milions d’euros dels fons Next Generation (formalment Mecanisme de Recuperació i Resiliència, MRR) que, com ja vaig explicar aquí mateix, seran desemborsats majoritàriament entre el 2021 i el 2023. El 6% del PIB espanyol. Aviat és dit. Per poder rebre’ls, Espanya va haver d’explicar a què els dedicaria i això està perfectament auditat. Ara sembla que el pròxim lliurament es retardarà una mica perquè el sistema d’auditoria mecanitzat espanyol no està encara acabat d’implementar. Però no dubtin que tot això serà transparent. Per a la UE, no pas per a nosaltres.

Qualsevol acte que allunyi les mans espanyoles i catalanes dels actes de govern importants és bo

Espanya també es va comprometre a fer unes reformes que condicionen el lliurament d’aquests fons. No sé si en són vostès conscients, però les reformes s’estan duent a terme inexorablement amb escassa oposició i propaganda, això sí. Com que són, en bona part, impopulars (reformes laborals, de pensions, etc.) la propaganda és escassa, gràcies a una premsa comprada, és clar. I les reformes també compten amb escassa oposició perquè ningú (partits, sindicats, patronal, etc.) vol que li pengin la llufa que la UE no fa arribar els diners per culpa de què algú fa oposició i provoca retard. Hi ha dues coses que uneixen als espanyols per sobre de qualsevol diferència política, a saber: la catalanofòbia i, sempre que es pugui, no posar entrebancs a viure de la rifeta dels altres -en aquest cas la UE.

 

El cas és que el govern espanyol dona totes les explicacions a la Comissió Europea -pobre d’ells que no ho fessin- però no explica res a la població. La Generalitat, pel que fa a les tasques de gestoria que li ha delegat Madrid per al tema Next Generation, tampoc diu res. És així que, si volen vostès beneficiar-se d’alguna subvenció (cotxe, panels, etc.) tot és incert. Jo mateix vaig voler comprar-me un cotxe elèctric i em van dir que si portava a desballestar-ne un de vell em donarien 7.000 euros. Ara bé, tot és incert. Diuen que tu primer has de comprar el cotxe i que et pagaran els 7.000 euros al cap d’un any -diners que comptaran com a ingrés a la renda (impostos IRPF)- i només te’ls donaran si, arribat aquell moment, hi ha pressupost. Què n’hi haurà? vaig preguntar. No se sap, que contesten els funcionaris. Davant de tanta incertesa vaig decidir no comprar el cotxe ara.

De moment, l’amiguisme, la transparència i la premsa lliure encara no són temes on la Comissió Europea posi el nas

Suposo que els fons Next Generation estan anant a allò que es coneix com a IBEX-35, ja m’entenen. Il·legal des del punt de vista de la UE? No, si es fan servir pel que toca a la UE li importa poc el destinatari. Il·legal des del punt de vista de la transparència i la democràcia espanyoles i catalanes? Bé, ja hi estem habituats. De moment, l’amiguisme, la transparència i la premsa lliure encara no són temes on la Comissió Europea posi el nas. Tant de bo algun dia ho facin.