Aquest dimarts se celebra el Primer de maig i molts treballadors sortiran al carrer a reclamar canvis: des del treball que s'està fent en negre, fins a les altíssimes taxes de temporalitat i de subocupació existents, passant per les hores les treballades i no pagades, i continuant per becàries i becaris que substitueixen a treballadores/és, però és parlar per parlar.
Segons l'última EPA publicada a Espanya, ha caigut la taxa d'activitat i ja era la més baixa d'Europa. L'oferta real i potencial de treball és enorme, molt superior a la demanda de treball, per la qual cosa encara que els treballadors reclamin, crec que no se'ls va a fer gens de cas, màxim en un entorn en el qual el vot d'un, d'un col·lectiu de persones, no val res perquè tot es decideix a instàncies superiors i els Governs, independentment del seu color i de la seva situació geogràfica, tan solament executen.
En dies en què la polèmica amb la sra. Cristina Cifuentes acapara titulars, és important el missatge que s'envia als ciutadans sobre l'esforç, el treball i la constància. En relació amb el seu polèmic màster, només sé el que succeeix a la meva Universitat. Si en realitat va succeir el que es diu que va succeir en aquest centre, només puc dir que en la Universitat Ramon Llull, hagués estat impossible que succeís pels sistemes de control i verificació existents.
En el tema de les cremes no entro perquè aquest és un tema personal, però em porta a raonar que si interessa obtenir i conservar una informació per sobre dels límits i els terminis que marca la llei s'està entrant en una zona perillosa. La ciutadania espanyola, si repassa tots els casos d'irregularitats -diguem-ho així-, comeses per polítics en aquesta última dècada, no seria estrany que entrés en una dinàmica de desafectació de la política: "Tots són iguals: tots són uns xoriços". I això és negatiu perquè un polític al Govern és la cara visible de la representació pública d'una gestió (encara que en veritat les possibilitats d'actuació d'aquest/a polític/a en la pràctica sigui nul·la). Una pregunta que ja s'està sentint al carrer: “Quants Cifuentes hi ha a Espanya?”.