Ja ho he comentat en diferents fòrums, però crec que un bon resum del projecte de Pressupostos Generals elaborats pel Govern del Regne d'Espanya per a l'any 2019 és que són uns Pressupostos de ciència-ficció. Tal com jo ho veig, la pel·lícula va ser de la següent manera.
"Els Pressupostos Generals elaborats pel Govern del Regne d'Espanya per a l'any 2019 són de ciència-ficció"
El Govern, perquè creu que la despesa pública ha d'aconseguir el nivell que els Pressupostos mostren o perquè al maig (o abril) hi ha eleccions, va sol·licitar a Brussel·les permís per augmentar el dèficit fins a l'1,8% en comptes de l'1,3% al qual s'havia compromès el Govern anterior. Brussel·les, d'entrada no va dir ni sí ni no -bàsicament perquè a França i a Itàlia els havia permès unes alegries pressupostàries considerables-, però el principal partit de l'oposició va deixar molt clar al Govern que si elaborava uns pressupostos amb un dèficit de l'1,8% els tombaria al Senat on té majoria absoluta.
Vist el tema, i seguint amb el meu punt de vista, el Govern va tirar per l'elevació i va plantejar el problema a l'inrevés: quins ingressos hauré d'obtenir per gastar allò que crec que haig de gastar i complir amb el dèficit de l'1,3% perquè el Senat no em tiri els Pressupostos cap endarrere? Ho va calcular i li va sortir una xifra, xifra que es va convertir en els ingressos que s'haurien dobtenir el 2019. Després només va quedar indicar com s'anaven a obtenir aquests ingressos.
Però clar, aquesta xifra d'ingressos pressupostada és il·lògica, impossible, de ciència-ficció, perquè suposa un increment d'ingressos fora d'òrbita en relació a la xifra d'ingressos efectivament obtinguda en el 2018 … Amb una taxa de creixement real major que la pressupostada per al 2019. Però el millor ve ara.
Que el Banc d'Espanya o l'AIReF hagin posat el crit al cel per aquests Pressupostos entra dins del normal, l'anormal és que Brussel·les hagi dit que val, que ho dubta però que bé, que ho anirà vigilant, i que endavant. Per què ha dit això Brussel·les? Penso que per dos motius. El primer perquè està en línia amb el que li va dir a França i a Itàlia; el segon perquè vénen dos anys súper dolents i altres quatre d'adaptació i val més comprar temps i tenir la festa el més en pau que sigui possible. És la Tercera Fase de la crisi que ja ha començat a escala planetària.
Ja, l'ajust. Es farà, però no, crec, via recaptació sinó via despesa: després de les eleccions del maig (o abril) crec que veurem a la Sra. María Jesús Montero, assessorada per la Sra. Nadia Calviño, manejant a consciència les tisores retalladores de la despesa.