La ministra d'Hisenda i el seu equip presenten els Pressupostos Generals de l'Estat | ACN
La ministra d'Hisenda i el seu equip presenten els Pressupostos Generals de l'Estat | ACN

Pressupostos per avui, incompliment per demà

Les patronals de Catalunya i el País Valencià celebren les inversions en infraestructures previstes als PGE però recelen del seu compliment

El projecte de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per al 2019 destina 2.051,38 milions d’euros en inversions a Catalunya, un 16,8% del total a l’Estat. La inversió en els pressupostos de Pedro Sánchez creix un 51,8% al Principat respecte dels de Mariano Rajoy. El mateix passa al País Valencià, on la inversió creix un 60,2% respecte dels anteriors pressupostos. I en ambdos casos els PGE incompleixen sengles estatuts d'autonomia. El ball de xifres, així, sembla no satisfer tothom i els empresaris tenen coses a dir. Els dèficits en inversions a l'Arc Mediterrani fa anys que s'arrosseguen: "Els pressupostos no inverteixen prou en infraestructures a Catalunya", segons la Cecot. De fet, la patronal catalana critica que els comptes contemplin un deute públic "excessiu" i no impulsin reformes estrucutrals.

El ball de xifres

Als 2.051,38 milions en inversions a Catalunya s'hi han d'afegir 200 milions més fruit del compliment d’una sentència del Tribunal Suprem sobre les inversions a Catalunya corresponents a 2008. Són 701 milions més (901 més si es tenen en comptes els 200 milions addicionals de la sentència) que als comptes del 2018. Així, la xifra del 16,8% inicial o 18,2% posterior queda encara per darrere del que representa el PIB català sobre el total a l'Estat, que el 2017 era del 19,2%. Una xifra que Sánchez s'havia compromès a assolir una setmana abans de la presentació dels seus comptes. Una xifra que, finalment, no complirà amb la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut català.

Més info: El Govern espanyol destina a Catalunya el 16,8% dels pressupostos

Catalunya és el segon territori que rep més inversió, just després d'Andalusia amb 2.132 (17,5% del total). Per darrere, hi ha Madrid, amb 1.249 milions (10,3%), seguit del País Valencià amb 1.189 milions (9,8% del total). La Comunitat Valenciana incrementa en 447 milions d'euros més que l'any anterior. Les Balears perden 20 milions d'euros en aquests comptes.

Cecot: Infraestructures i reformes

La patronal Cecot lamenta que la despesa en infraestructures a Catalunya "segueixi sent baixa" als pressupostos. Els empresaris vallesans apunten que els comptes socialistes no impulsen "reformes estructurals" que corregeixin "ineficiències" en el sistema de cotitzacions o de pensions. Per això, han demanat "realisme" en els objectius d'uns comptes amb un deute públic "excessiu" i que, a parer seu, "ho confien tot al creixement econòmic". Aquest posicionament arriba després que l'associació empresarial hagi reclamat darrerament a les formacions polítiques que aprovin els pressupostos pel 2019 de la Generalitat i l'Estat per impulsar l'activitat econòmica.

Segons la patronal catalana, la distribució territorial de les inversions en infraestructures és "força perjudicial" pels interessos catalans, un cop analitzades les liquidacions pressupostàries de la darrera dècada. Per això, insisteixen que és necessari un "diàleg fluid, constant i discret" entre polítics i representants empresarials que faciliti que la priorització en la inversió d'infraestructures es basi en el retorn de cadascuna d'elles.

Abad: "El deute públic continua sent excessiu i confiar-ho tot al creixement econòmic és un error"

D'altra banda, el president de l'entitat, Antoni Abad, ha apuntat que per "compensar" uns pressupostos "socialment expansius", caldria disposar d'una bateria de mesures que promoguessin l'increment d'ingressos. En concret, des de Cecot s'apunta que l'increment de la despesa en pensions s'hauria de compensar amb un major nombre de cotitzants en el sistema; polítiques d'estímul a la creació d'empreses amb una fiscalitat incentivadora; impulsant campanyes d'inspecció de l'economia no declarada i polítiques de natalitat orientades a apujar la taxa de fertilitat; i captant talent internacional.

Més info: Els pressupostos destinen un 57,3% a despesa social

"El deute públic continua sent excessiu i confiar-ho tot al creixement econòmic és un error", ha afirmat Abad. "Què passarà d'aquí a dos o tres anys? On són les mesures estructurals que ho han de fer viable?", s'ha preguntat també.

A més, Cecot ha lamentat que la despesa en defensa creixi i, en canvi, la inversió en polítiques de foment de l'ocupació, per pimes, comerç o turisme no sigui suficient. Per això, dels pressupostos, la patronal tampoc interpreta "una aposta ferma per impulsar noves empreses o nous projectes empresarials" per part del govern espanyol.

Pimec

Des de Pimec, el gerent de l'àrea institucional i economista, Àngel Hermosilla, valora de manera "positiva" el projecte de PGE. "Sempre hem estat a favor que s'aprovin pressupostos amb la idea que l'estabilitat és un plus necessari per al bon funcionament de l'economia", així, el fet que es presentin i es discuteixin és positiu segons la patronal catalana de la petita i mitjana empresa.

Hermosilla: "[En els PGE] no es fa una aposta decidida pel teixit produciu"

A Pimec valoren positivament l'increment de la despesa social, que representa el 57% del total dels pressupostos, per qüestions de justícia social i perquè millorarà el poder adquisitiu i la capacitat de consum. En aquest sentit, cal cridar l’atenció sobre la necessitat de dur a terme una acció decidida i de llarg termini pel que fa al sistema de pensions que, segons Hermosilla, "el projecte fa una aposta curtterminista al respecte, que no soluciona la problemàtica en el futur".

No obstant això, les mesures socials no han de fer perdre de vista "tot allò que té a veure amb el mon productiu". Segons Hermosilla, en aquests pressupostos "no es fa una aposta decidida pel teixit produciu". La patronal veu bé la reducció de dos punts de la tributació per beneficis per part de les pimes. "És una manera de corregir una tributació real alta que havia estat denunciada fins i tot per ministres d’economia anteriors, i anima al Govern a continuar treballant en aquest sentit. D’altra banda, la mesura posa en relleu la necessitat àmpliament reclamada per part de Pimec que cal una adaptació del sistema tributari per a les pimes".

Així mateix, hi ha una aposta per la R+D amb un increment de la despesa del 5,6%, però "encara es queda curt", sobretot tenint en compte que l'increment de la despesa en pensions és del 6%. "S'ha de fer una aposta més gran per tal d'assolir nivells anteriors a la crisi", lamenta.

Pimec celebra l’apropament de la inversió pública a Catalunya al seu pes en el conjunt de l’economia espanyola i espera que es faci efectiva, ateses les contínues experiències d’incompliment a l’hora d’executar les inversions. "Demanem que s'executi tot el que es pressuposta, cosa que mai passa", afirma. El mateix passa en política industrial, "la diferència entre el pressupostat i executat" és abismal.

L'increment del SMI o de la pressió fiscal als autònoms també són dos punts que no acaben de fer el pes a Pimec. "I hi ha altres temes que no s'aborden: la competitivitat de l'energia, el règim sancionador de la morositat o solucionar el problema de les pensions" són temes que no ataquen els actuals PGE. Alhora, l’entitat lamenta la no inclusió de mesures que permetin impulsar la competitivitat de les empreses. Entre aquestes, es pot apuntar la correcció del fet que els petits consumidors d’electricitat (pimes) paguin uns dels preus més alts de tot Europa. La supressió de l’impost al sol (o peatge per les instal·lacions d’autoconsum) o la supressió de l’impost del 7% a la generació elèctrica durant 6 mesos, van en la bona línia, però no hi ha cap avenç en àmbits reiteradament reclamats per PIMEC com ara les compensacions per insularitat o el cost dels bons socials, que haurien d’anar a càrrec de pressupostos i no a càrrec dels consumidors.

Cambra, compromís sense "paper mullat"

Els pressupostos són una qüestió d'Estat. També, per a la Cambra de Comerç de Barcelona que considera prioritari que els partits catalans hi donin suport. Ara bé, l'encara president de la Cambra, Miquel Valls, també alerta que "l'experiència demostra que els pressupostos d'inversió poden arribar a ser paper mullat". Prometre executar no vol dir necessàriament complir l'execució.

Valls: "L'experiència demostra que els pressupostos d'inversió poden arribar a ser paper mullat"

Valls demana "compromís" davant els pressupostos generals presentats pel Govern espanyol de Sánchez i valora positivament que els comptes socialistes suposin "el compliment d'una reivindicació històrica de la Cambra de Comerç de Barcelona a l'Estat". A tall d'exemple, es recorda que el pressupost en inversió a Catalunya és un 52% més respecte el 2018.

Tot i això, els estudis de la Cambra prefereixen prevenir que curar i és que el grau d’execució en infraestructures a Catalunya té una mitjana del 77% en el període 2001-2017, per sota del 84% del conjunt de comunitats autònomes. Tant és així que s'insisteix en "el compliment de la inversió pressupostada" a través de la comissió bilateral d'infraestructures entre l'Estat i la Generalitat per agilitzar procediments, prioritzar inversions i presentar cada trimestre quin és l'estat dels projectes.

Foment, llums de llarga distància

"A Foment tenim llums de llarga distància perquè estem perduts si posem llums a curt", assegurava el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, durant el tradicional esmorzar de Nadal. Els millors desitjos empresarials de la patronal catalana de cara a 2019 inclouen estabilitat política, seguretat jurídica, confiança empresarial, inversions... I també pressupostos.

Sánchez Llibre: "Si s'aproven els pressupostos a Espanya, no tindria sentit que no s'aprovessin a Catalunya"

Segons Sánchez Llibre, "si s'aproven els pressupostos a Espanya, no tindria sentit que no s'aprovessin a Catalunya". En aquest sentit, el president de Foment defensa que s'han d'aprovar els comptes públics i que aquests han de ser socials per fomentar la cohesió, estimular la inversió i la confiança empresarial per crear llocs de treball.

"L'estabilitat política només s'obté amb l'enteniment entre Espanya i Catalunya i també amb l'aprovació dels PGE", conclou Sánchez Llibre des de la "casa gran de les empreses". Pressupostos sí, il·luminar l'economia i l'empresa també.

Els pressupostos valencians

El pes poblacional del País Valencià és del 10,7% i els PGE li consignen un 9,8%. Encara queda espai per a la reivindicació, sobretot tenint en compte que aquests PGE també incompleixen l'Estatut valencià. No obstant això, la notícia ha estat positiva per a una comunitat autònoma que surt ara del pou en inversió per habitant: el 2007 rebien 119 euros enfront dels 239,70 euros d’ara. En total, es destinaran 1.189,8 milions d’euros al territori valencià, 449,5 milions d'euros més del que contemplaven els últims comptes de Mariano Rajoy el 2018. Això suposa un creixement del 61%, el segon més alt, només per darrere de Catalunya.

Com veu els PGE la patronal valenciana? La Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) observa “clarobscurs quantitatius i qualitatius”. Per una banda, considera “realista” el quadre macroeconòmic i comparteix “la sensibilitat per avançar en les polítiques socials”, però lamenta que les polítiques dedicades al teixit empresarial creixin per sota de la mitjana: 0,2% les de comerç, turisme i pimes; 1,6% les d’indústria i energia i 1,8% les d’R+D+i civil.

CEV: "L’última cosa que s’ha de fer des de la política és augmentar la fiscalitat de les empreses i llastrar la seua competitivitat”

Pel fet d’entrar ara en un període d’alentiment en el creixement de l’economia, la CEV defensa que “l’última cosa que s’ha de fer des de la política és augmentar la fiscalitat de les empreses i llastrar la seua competitivitat”. Es refereixen al “notable” increment dels tributs com l’Impost de Societats (creix un 13,7%), IVA (9,4%) i Impostos Especials (6,7%).

Quant a la reivindicada reforma del sistema de finançament autonòmic, que “ha de quedar al marge dels cicles polítics”, subratllen que “el desfasament anual per a les arques autonòmiques és tal que supera, amb escreix, el total d’inversions” i “continua llastrant els nivells de benestar social i competitivitat” dels valencians i valencianes.

Més info: Els 110 milions d'euros que reclama València

La Comissió per un Finançament Just -formada per CCOO, UGT-PV, PSPV-PSOE, Compromís i Podem, i que treballa conjuntament amb la CEV- “valora l’esforç” fet per l’Executiu de Sánchez, però diu que es mantindrà “vigilant” en el seu nivell d’execució i subratlla que “continua havent-hi un desequilibri territorial”. En aquesta línia, insten a “emprendre la negociació del canvi de model de finançament autonòmic en aquesta legislatura” i assenyalen que “no pot dependre de la bona voluntat d’un Govern”.

Per la seua banda, l’organització agrària valenciana més representativa, La Unió de Llauradors i Ramaders, considera que els PGE “s’elaboren amb més pena que glòria i denoten falta d’aposta pel sector”. Expliquen que la major part l’absorbeixen els programes de mercats agraris i desenvolupament rural (7.000 milions d’euros), tot i que estan principalment finançats pels fons FEAGA y FEADER de la Unió Europea.

L’únic programa que experimenta un “creixement apreciable” és el de previsió de riscos en el sector, concretament la partida del Pla d’Assegurances Agràries, que puja un 14,9% i acapara 241,3 milions d’euros. En canvi, els PGE retallen en concepte de despeses en ordenació de sectors i millora de la competitivitat (-0,43%), sanitat animal i vegetal (-0,34%), i en industrialització i millora de la qualitat (-1,56%).

Més Informació
El Govern espanyol aprovarà els pressupostos al proper Consell de Ministres
Avui et destaquem
Comentaris