Durant la meva vida he acumulat diversos títols: filla, germana, amiga, futbolista, empleada, gerent, dona, emprenedora ... Però el títol més important que he tingut mai és el de "mare". És el centre de qui sóc i la raó de tot el que faig. Però en diverses ocasions, al llarg de la meva vida professional, he estat acusada i "elogiada" per ser "només" una mare. Quan això succeeixi, penso per mi mateixa: aquesta persona no entén el que significa ser mare o els "súper poders" que et dóna.
La majoria de les mares no portem vestits tipus Elastigirl sota la roba de carrer i les nostres capacitats augmentades no neixen per mossegades d'aranyes radioactives, sinó que tot és fruit de la reenginyeria que les hormones de l'embaràs fan al nostre cervell. Com es pot veure en imatges de ressonància magnètica, aquestes hormones reordenen la substància grisa de la nostra "teoria de la ment". Això ens permet: (1) comprendre el que altres persones podrien pensar o sentir, com desxifrar una necessitat bàsica en el crit d'un nadó o interpretar qualsevol expressió facial de la nostra parella. Aquesta adaptació dels nostres cervells també ens atorga altres poders com (2) la multitasca, (3) l'empatia, (4) la regulació de les nostres respostes a les amenaces i (5) la protecció ferotge per salvaguardar els fills i la família. També ens permet poder (6) pensar a llarg termini i (7) ser flexibles, ja que criar un fill no és ni un esforç a curt termini ni una activitat estàtica.
Altres súper poders de mare inclouen (8) ser capaç de curar la majoria dels dolors menors amb abraçada i un petó, (9) percebre el futur imminent i despertar a mitjanit 30 segons abans que algú comenci a vomitar, (10) saber què passa a l'habitació del costat, (11) detectar mentides abans que s'hagin dit, (12) negociar resultats favorables en situacions intenses i amb interlocutors que encara no són capaços de formar frases completes, (13) administrar el temps, els diners i l'energia emocional, (14) construir una xarxa d'especialistes que poden ser convocats per ajudar a resoldre un problema o respondre preguntes, (15) crear una cosa des del no-res en temps rècord, com fer un vestit de Viking a la nostra filla amb cartolina i roba vella, (16) suportar dolors físics i/o emocionals intensos per continuar amb les responsabilitats de la maternitat i (17) posar les necessitats del col·lectiu per davant de les pròpies perquè el bé de molts supera el d'una sola mare.
"Entre els súper poders de les mares, està el de negociar resultats favorables en situacions intenses i amb interlocutors que encara no són capaços de formar frases completes"
Tots aquests poders s'inculquen a les mares, per completar la seva principal directriu: garantir la continuïtat de la raça humana assegurant que tots els que estan sota la seva cura estiguin sans, siguin feliços i creixin. Ni als Venjadors, la Lliga de la Justícia o als Guardians de la Galàxia els han assignat una missió tan complexa com la que té cada mare del planeta.
Per tot plegat, pregunto: quines de les capacitats de les mares no són essencials per tenir èxit? I per què la societat suposa que les mares estan menys qualificades per treballar, per ser expertes, per iniciar negocis o dirigir equips, organitzacions o països quan, de fet, estem encara més qualificades per fer-ho? En resum, per què les mares estan classificades professionalment en una subcategoria inferior dins del ja de per si marginat grup de les dones?
"Per què la societat suposa que les mares estan menys qualificades per treballar, per ser expertes, per iniciar negocis o dirigir equips, organitzacions o països?"
Em guardo el detall de la resposta per al meu proper article, perquè penso que val la pena deixar madurar en les nostres ments aquesta problemàtica. Com a empresària he viscut moltes situacions que fan evident que no som conscients de fins a quin punt es denigra les capacitats de les dones que són mares, quan en realitat, aquesta faceta de la seva vida les fa més capaces i millor preparades per assolir reptes professionals.