Aquestes últimes setmanes, com molts ciutadans sobretot de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, vam patir el caos d’entrada a Barcelona provocat per la coincidència d’un accident greu a les rondes, la pluja i les obres de Rodalies, entre d’altres. Segurament va ser el moment de més col·lapse i caòtic, però per aquells que ens desplacem a Barcelona per treball molts dies de la setmana des de fora podríem dir que ho patim cada dia.
No vull entrar en temes en què no sóc expert o no tinc prou coneixement, com ara la gestió de la mobilitat, la manca d’inversions i infraestructures, la planificació o la predicció. Però si em va fer reflexionar sobre un àmbit que crec que cau més en els meus coneixements, que és en l’estratègia de país en l’àmbit de desenvolupament econòmic i territorial, que té a veure amb el que està passant i que abans descrivíem.
Les àrees de Lleida, Girona i Tarragona han anat desenvolupant àrees econòmiques particulars, noves centralitats, però encara el model esdevé molt centralista
A l’àrea de Barcelona es concentren la major part dels centres de treball, producció i innovació, així com els centres universitaris o altres. Les àrees de Lleida, Girona i Tarragona han anat desenvolupant àrees econòmiques particulars, noves centralitats, però encara el model esdevé molt centralista, i entre els Vallesos, Baix Llobregat i Barcelonès es concentra una bona part d’activitat econòmica.
Aquest fet provoca, no tinc les dades, que el nombre de desplaçaments per treball sigui important, que cal afegir a un altre fenomen que és l’expulsió per encariment d’habitatge de població cap a zones més allunyades de Barcelona, la qual cosa multiplica els desplaçaments, i segurament també per l’efecte de la pandèmia on la gent ha buscat llocs de residència als afores vinculat a causes més emocionals.
Tot plegat fa que ens preguntem si aquest model, més enllà del que dèiem de gestió de la mobilitat, infraestructures i inversions, és sostenible. Crec que cal una mirada llarga, replantejar el model de desenvolupament econòmic i territorial a casa nostra. Cal potenciar noves centralitats, no solament al voltant de les àrees de les quatre províncies, sinó en centralitats lligades a ciutats mitjanes per exemple, i altres no explorades.
Cal una mirada llarga, replantejar el model de desenvolupament econòmic i territorial a casa nostra
Fa cinc anys vaig tenir la sort de poder visitar a Seattle la seu de Microsoft. D’aquesta experiència vull destacar que Seattle és la seu entre altres d’Amazon, Boeing i Microsoft i, si veieu imatges, és una zona al nord, com si fos el Pirineu o la Cerdanya, envoltat de boscos i llacs. A una hora de distància de l’aeroport (la Cerdanya està a una hora i mitja per exemple del Prat). Qualsevol de nosaltres quan pensem en una gran empresa, en els districtes tecnològics, en centres innovació, en infraestructures tecnològiques avançats o centres de recerca, ens imaginem a Barcelona o prop de la ciutat comtal, mentre en el cas de Seattle i Microsoft es com si la seu estigués prop de Bellver de la Cerdanya per exemple. És clar que es tracta dels Estats Units, amb un model d’extensió territorial, molt diferent del nostre, però també és veritat que ens cal trencar determinats esquemes mentals a l’hora de planificar el desenvolupament econòmic i territorial. Tenim altres exemples propers. Fa un parell d’anys el Govern Andorra i l’empresa Grifols van signar un acord per establir un hub de recerca a la zona d’Ordino.
A on vull arribar. És veritat que les economies de concentració, per qualsevol empresa són importants, proximitat de talent, empreses auxiliars o competència, centres innovació i recerca, noves empreses i cultura. I, per tant, ciutats com Barcelona i la seva xarxa i el seu mercat de treball, fan que sigui un territori cada cop més competitiu en l’àmbit internacional. Però per aquest mateix fet l’establiment i desenvolupament de capacitats més enllà de les àrees metropolitanes, amb centres especialitzats, o simplement amb centres de serveis, o centres de treball auxiliars, o centres de recerca i innovació, tots ells interconnectats amb els anteriors o creant noves centralitats, que donin possibilitat d'evitar aquesta mobilitat concentrada, que generin nous mercats de treball, noves oportunitats econòmiques, laborals, i socials en el territori, poden ser part de la solució.
Ens cal trencar determinats esquemes mentals a l’hora de planificar el desenvolupament econòmic i territorial. Tenim altres exemples propers
És clar que per desenvolupar aquest nou model a part d’estratègia, visió, gestió i voluntats de país, caldrà invertir tant en infraestructures tecnològiques avançades que facilitin aquesta xarxa, com en noves capacitats i serveis pel territori; però els beneficis en l'àmbit de la sostenibilitat del sistema i de qualitat de vida i de generació de noves oportunitats pels nostres ciutadans poden ser extraordinaris.