Mark Zuckerberg vol fer pagar als usuaris europeus per Instagram i Facebook. És la solució que ha proposat als reguladors de Brusel·les per complir amb la Llei de Mercats Digitals de la UE (DMA) i no perdre el lucratiu mercat a partir de novembre. I no és barat: 13 euros per accedir-hi des del mòbil, 16 euros si s’hi vol accedir també des de les noves aplicacions per a ordinador. La UE s’ho està pensant.
Dit així és poc més que un titular pescaclics, curiosament la mena de titulars que els mateixos mitjans socials promocionen. Explicat, no sona tan apocalíptic. Si podem utilitzar les xarxes socials de franc és per que els anunciants paguen la festa. L’incentiu que tenen per pagar és que empreses com Meta (Facebook, Instagram) o Alphabet (Google, YouTube) els passarà dades sobre el nostre comportament que els ajudaran a vendre més. Això provoca un incentiu en les empreses proveïdores del servei que és el de maximitzar l’extracció de punts de dades (se’n diu així) dels seus usuaris. Ens pensem que les xarxes socials serveixen els usuaris quan en realitat serveixen llurs clients.
Si podem utilitzar les xarxes socials de franc és per que els anunciants paguen la festa
Fins aquí res a dir, en una economia de mercat les coses van així i si no t’agrada te’n vas a la competència. Si hi fos. Els problemes venen de que les empreses de les xarxes socials no són empreses normals. Per començar pels anunciants no hi ha opció publicitària fora del duopoli Meta-Alphabet que acaparen vora el 50% dels ingressos globals per publicitat en línia.
Tampoc no són empreses equiparables a res que hàgim conegut: cap empresa a la història no havia tingut la capitalització que poden tenir Alphabet, Meta, Amazon, Apple o TikTok (Apple supera el PIB d’Espanya). I sobretot mai l’accés a la informació no havia estat en mans de tan poques mans. Les xarxes socials han sigut instrumentals en l’alteració de processos democràtics. Sense la seva concurrència no s’hauria ampliat una mentida com el “robatori del vot” de les eleccions americanes que va acabar amb l’assalt al Capitoli i set morts. Un avís per a navegants de com les dades que cedim a aquestes empreses es poden tornar en contra nostra.
Mai l’accés a la informació no havia estat en mans de tan poques mans
La UE és molt conscient del poder desmesurat que entre tots hem cedit a les grans tecnològiques i de que quan les ha volgut regular s’han erigit en un contrapoder de facto. Això explica que la Llei de Mercats Digitals sigui molt restrictiva pel que fa a la recollida de dades que tots aquests gegants fan de la nostra activitat. Un apunt: Facebook té una patent del 2018 per detectar amb les dades de l’acceleròmetre del mòbil si dues persones que utilitzen l’aplicació van en el mateix vehicle encara que tinguin la geolocalització desactivada; si les frenades i accelerades són les mateixes és que viatgen en el mateix vehicle.
Amb tots aquests antecedents la UE fa bé en posar el focus en les persones i donar-nos tot el poder de decisió sobre si volem cedir les nostres dades o no, amb un mecanisme tan senzill com un missatge quan obrim l’aplicació. És amb això que Facebook i la resta hauran de complir a partir de novembre. No és que ens toqui pagar sí o sí, sinó que podrem decidir si paguem amb diners pel mateix servei que fins ara havíem pagat amb dades. S’entén molt bé si penseu en Spotify, que el podeu gaudir amb anuncis o pagant-ne la quota i sent feliços.
Dir que Zuckerberg no està sol. Fa un parell de setmanes l’omnipresent Elon Musk en conversa amb el primer ministre Benjamin Netanyahu deixava caure que la única manera d’acabar amb trolls i comptes falsos era establint una quota mensual de 3 dòlars. També hem pogut veure captures de pantalla de TikTok on es deixa escollir l’usuari entre la versió de pagament o la d’anuncis.
Al final molt soroll per no res. La majoria de gent picarem al botó de “no vull pagar” i continuarem com fins ara, pagant amb les nostres dades, que ara sabem que valen de 13 a 16 euros al mes. Multipliqueu-ho pels 400 milions d’usuaris mensuals actius a Europa de Facebook i per els 338 d’Instagram i veureu la magnitud del dilema del bo d’en Mark.