Pensar a fer-ho és el mateix que fer-ho

Sempre hi han hagut dites populars que han anat passant de pares a fills, i sovint molt utilitzades, com "la fe mou muntanyes", "els somnis es fan realitat", "si ho desitges, ho aconseguiràs", però què tenen en comú aquestes paraules?

La veritat és que hi ha una bona base científica que ho avala. I és que el cervell no distingeix entre el que és real i el que és imaginari, entre el que somiem que succeeix i el que succeeix de veritat. Si pensem en una llimona, en la seva forma, el seu gust, segurament començarem a salivar igualment que si la tinguéssim davant. Curiosament s'activen les mateixes àrees del nostre cervell tant si la veiem com si ens l'imaginem.

Quan el neurobiòleg Giacomo Rizzolatti descobreix les neurones mirall observa que aquestes s'activen d'igual manera quan fem quelcom, que quan observem a d'altres que ho fan, o quan ho imaginem o representem mentalment. La informació que rep el cervell a través dels sentits provoca la mateixa reacció i resposta; fet que ens porta a creure que, "pensar a fer-ho és el mateix que fer-ho".

Al món de l'empresa, més enllà dels processos i eines que fan que l'organització funcioni, hi ha les persones que en formen part, amb les seves aspiracions i els seus somnis. I és que els col·laboradors interns aspiren a connectar en essència amb la seva empresa. Tenen la necessitat de ser encoratjades a aconseguir els seus propòsits més enllà del que la mateixa organització li ofereix en qualsevol moment. Encara hi ha el costum de pensar que la persona és distinta en el seu àmbit personal com professional, que el seu entorn la condiciona a ser diferent: però la persona és essencialment la mateixa.

Un dels reptes de les organitzacions que volen ser realment eficients demana gestionar també aquesta qüestió, oferint a més conciliació familiar i social als seus col·laboradors; i si finalment ho aconsegueixen, rebran un retorn molt superior a les organitzacions que no ho contemplin.

Encoratjar a les persones a imaginar, és sinònim d'estimular i desenvolupar el seu talent, portant-los més enllà del seu dia a dia. Fer-los actors principals del compromís que tenen amb la seva feina i fer-los responsables que amb els seus somnis construeixen la seva realitat personal i també la d'una organització /empresa més eficient i sostenible per ambdues parts.

Si convidem a les persones, que amb la seva aportació actual i també futura, facin realitat els seus somnis, encara que "els somnis no necessàriament s'hagin de fer realitat", les encaminarem a alinear la seva il·lusió amb l'organització. I com ens indiquen els darrers estudis en neurobiologia, on el cervell no distingeix la ficció de la realitat, les estimularem a construir un futur millor i més sostenible per a tots!
Avui et destaquem
El més llegit