Estem a 17 diumenges de les eleccions municipals. Els ajuntaments estan a punt de parar màquines, aquells que no ho han fet abans. No es prendran decisions operatives ni estratègiques durant un reguitzell de setmanes; no ens enganyem, fins passat l'estiu. En els pròxims vuit mesos només s'atendran les urgències, els tràmits quotidians i els renecs dels ciutadans, que d'aquests sempre n'hi haurà.
Què passaria si les empreses o els mateixos serveis públics apaguessin els llums durant vuit mesos? Quina llegenda explicativa hauríem de posar a la porta dels negocis? Quin missatge electrònic enviaríem als nostres creditors? Fos quin fos el pretext, se'l creurien? I què passaria amb els treballadors? I amb els autònoms? I com ens ho faríem sense els mitjans de comunicació? Podríem viure sense els transports i sense connectivitat?... Per simplista que us pugui semblar aquest plantejament no deixa de ser una ficció paral·lela a la realitat dels nostres ajuntaments.
I fixeu-vos que encara no he tingut en compte que, ja ben entrat el mes de setembre, quan els il·lustres regidors estiguin en disposició d'assumir els compromisos assignats pels nous cartipassos, començarà una altra campanya electoral i ensems, abans o després, una altra. De nou, la politiqueria del barri haurà d'estar a disposició del partit i les agendes dels governs locals donaran prioritat als mítings i les passejades demagògiques de sempre. En l'endemig, els consistoris dormitaran en una mena d'hivernacle de vidres enterbolits i humitats molsudes, sense altra vida que la vegetativa. Comptat i debatut, haurem malbaratat 300 dies; és a dir, el 21% de tot el quadrienni de mandat. Ens la podem permetre, aquesta prodigalitat? No us sembla que caldria posar-hi mesura en tot aquest desori? És intel·ligent sufragar aquests hàbits i conhortar-nos amb aquestes maneres de fer?
Ho faig sovint, m'agrada provocar empresaris i directius en relació amb la política del seu municipi i els pregunto "per què no t'hi poses, tu?" o allò altre de "què faries tu, si fossis l'alcalde?". El cas és que la gent d'empresa no s'hi vol posar, en política, no fa per a ells. Només cal veure quants regidors provenen de l'empresa privada i quants del sector públic; el mateix passa amb els diputats.
Aquest suposat desinterès per la governança de les nostres Administracions ens passa factura a les empreses. Aquesta dimissió pertinaç, per no dir defecció, en relació amb la gestió pública i els seus òrgans de decisió ens costa massa cara. Sembla que la cultura del risc i el caire emprenedor siguin antagònics en relació amb les maneres de fer que li suposem a un polític.
Per contra, acostumem a lamentar que des de les nostres municipalitats es prenen decisions sense tenir en compte un mínim retorn de la inversió i sense valorar el cost d'oportunitat. Tenim la sensació que s'administren els diners públics amb criteris partidistes i rondinem per un mode de gestionar dissemblant als criteris empresarials. Però no ens hi volem posar, en política. Continuem com a dimissionaris de qualsevol compromís públic i ho deixem en mans d'aquells que no tenen entrenament gerencial ni hàbits executius.
Faríem bé, la gent d'empresa, en assumir una part dels deures i els compromisos que pertoquen a la ciutadania i participar activament en el debat i la decisió de la cosa pública. Hi guanyaríem tots si fóssim capaços de gestionar els nostres municipis amb brúixoles d'eficiència, però sobretot amb seny.
Què passaria si les empreses o els mateixos serveis públics apaguessin els llums durant vuit mesos? Quina llegenda explicativa hauríem de posar a la porta dels negocis? Quin missatge electrònic enviaríem als nostres creditors? Fos quin fos el pretext, se'l creurien? I què passaria amb els treballadors? I amb els autònoms? I com ens ho faríem sense els mitjans de comunicació? Podríem viure sense els transports i sense connectivitat?... Per simplista que us pugui semblar aquest plantejament no deixa de ser una ficció paral·lela a la realitat dels nostres ajuntaments.
I fixeu-vos que encara no he tingut en compte que, ja ben entrat el mes de setembre, quan els il·lustres regidors estiguin en disposició d'assumir els compromisos assignats pels nous cartipassos, començarà una altra campanya electoral i ensems, abans o després, una altra. De nou, la politiqueria del barri haurà d'estar a disposició del partit i les agendes dels governs locals donaran prioritat als mítings i les passejades demagògiques de sempre. En l'endemig, els consistoris dormitaran en una mena d'hivernacle de vidres enterbolits i humitats molsudes, sense altra vida que la vegetativa. Comptat i debatut, haurem malbaratat 300 dies; és a dir, el 21% de tot el quadrienni de mandat. Ens la podem permetre, aquesta prodigalitat? No us sembla que caldria posar-hi mesura en tot aquest desori? És intel·ligent sufragar aquests hàbits i conhortar-nos amb aquestes maneres de fer?
Ho faig sovint, m'agrada provocar empresaris i directius en relació amb la política del seu municipi i els pregunto "per què no t'hi poses, tu?" o allò altre de "què faries tu, si fossis l'alcalde?". El cas és que la gent d'empresa no s'hi vol posar, en política, no fa per a ells. Només cal veure quants regidors provenen de l'empresa privada i quants del sector públic; el mateix passa amb els diputats.
Aquest suposat desinterès per la governança de les nostres Administracions ens passa factura a les empreses. Aquesta dimissió pertinaç, per no dir defecció, en relació amb la gestió pública i els seus òrgans de decisió ens costa massa cara. Sembla que la cultura del risc i el caire emprenedor siguin antagònics en relació amb les maneres de fer que li suposem a un polític.
Per contra, acostumem a lamentar que des de les nostres municipalitats es prenen decisions sense tenir en compte un mínim retorn de la inversió i sense valorar el cost d'oportunitat. Tenim la sensació que s'administren els diners públics amb criteris partidistes i rondinem per un mode de gestionar dissemblant als criteris empresarials. Però no ens hi volem posar, en política. Continuem com a dimissionaris de qualsevol compromís públic i ho deixem en mans d'aquells que no tenen entrenament gerencial ni hàbits executius.
Faríem bé, la gent d'empresa, en assumir una part dels deures i els compromisos que pertoquen a la ciutadania i participar activament en el debat i la decisió de la cosa pública. Hi guanyaríem tots si fóssim capaços de gestionar els nostres municipis amb brúixoles d'eficiència, però sobretot amb seny.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.