El Govern espanyol ha aprovat recentment l'ampliació dels terminis de vigència dels avals ICO especials per a la Covid-19 en tres anys en el venciment global i en un any en forma de període de carència addicional al cap de 12 mesos. Aquesta ampliació de terminis podem qualificar-la d'adequada en termes d'adaptació temporal de la càrrega financera sobrevinguda a les empreses, però insuficient respecte als requeriments de solvència que les pimes necessiten per poder fer front a la reorientació empresarial que l'entorn actual exigeix. També és insuficient per recuperar el mínim equilibri financer en aquells casos en què hi ha hagut una elevada afectació de l'activitat sense compensacions directes.
Aquestes mesures serveixen com a màxim per mantenir les empreses en funcionament. Si recordem la línia d'avals de 100.000 milions d'euros, dels quals avui se n'han utilitzat 80.683 milions, l'ampliació dels venciments representa una adaptació a la perspectiva real de la crisi d'activitat en termes de magnitud de l'impacte, que podem diluir al llarg de vuit anys, i del període d'afectació de l'activitat, deixant dos anys de carència que serien els més complexos per a les pimes.
Malauradament, la diferent gestió dels suports per països deixa uns factors de diferència competitiva negativa de les pimes catalanes respecte a d'altres de l'entorn europeu, per la baixa aportació en forma d'ajuts directes i per la manca de mesures de recapitalització orientada a les pimes. Tenint en compte l'objectiu del pla europeu d'accelerar la transició ecològica i digital de l'economia, només podran optar a aquests fons les empreses que disposin de la solvència necessària per afrontar projectes d'inversió, mentre que les pimes en quedaran excloses.
"La diferent gestió dels suports per països deixa uns factors de diferència competitiva negativa de les pimes catalanes respecte a d'altres de l'entorn europeu"
Amb tot això, si no comptem amb solucions que donin suport a la solvència, les pimes catalanes es veuran afectades per una manca de capacitat inversora que les deixarà amb un desavantatge competitiu respecte a altres empreses de països de la Unió Europea. Aquest fet és especialment greu si tenim en compte que el Marc Temporal d'Ajudes de la UE va aprovar les pautes de les mesures de recapitalització per als estats membres el passat 13 d'octubre i les administracions encara no han emès cap marc útil per a la millora de la solvència de les pimes. Aquesta tardança és encara més greu si es té en compte que la Unió Europea les autoritza fins al 30 de setembre de 2021, és a dir, que no es pot demorar més enllà la concreció d'aquests instruments.
Davant d'aquesta situació, en la qual les empreses catalanes han rebut menys ajuts directes que les seves competidores europees, cal almenys que no es vegin perjudicades per la manca de mesures de recapitalització. En cas contrari, es produirà un doble greuge comparatiu i una pèrdua de competitivitat molt importants.