Petites empreses, grans empresaris i empresàries

Darrerament es parla en moltes ocasions de les micropimes i dels autònoms. Sovint, però, sentim que es refereixen a aquest sector com a “petits empresaris” i “petites empresàries”, “petits comerciants”... I em pregunto, la dimensió de l’empresa defineix la dimensió de la persona? En aquest cas, i per posar exemples completament diferents, anomenaríem “petit pare” a un pare amb 1 fill i “gran pare” a un de família nombrosa? Anomenaríem “petita conductora” a una persona amb un cotxe petit, i “gran conductora” a una amb un cotxe gran?

Una empresa és qualifica de petita per la dimensió de la seva plantilla i el seu volum d’ingressos i d’inversions. De la mateixa manera que ni la mida de la família ni la mida del cotxe no defineix a la persona, tampoc ho fa la mida del negoci, activitat, empresa o comerç que regenta.

Demano especialment a totes les persones que parlen sobre les empreses de dimensió reduïda, l’esforç i la voluntat de posar-les en valor, començant per la forma com ens referim tant a elles com a les persones que les impulsen

Altrament, si hagués de qualificar les persones que estan al capdavant d’aquests negocis, parlaria de grans professionals, grans empresaris i grans empresàries. Pensem que la seva activitat i el seu esforç són el motor econòmic del nostre país. Genera desenvolupament, ocupació i cohesió en el territori. En aquest sentit, recordar que les pimes suposen el 99,8% del nostre teixit empresarial, més del 60% del PIB i més del 70% de l’ocupació. Són molts els esforços que fa el col·lectiu per mantenir les empreses en actiu, malgrat la situació d’incertesa i dificultats que vivim.

Cal prendre consciència que la manera en la qual expliquem les coses i ens comuniquem té una incidència en la cultura i en la societat. Es diu que el llenguatge crea realitats. Si parlem de “petits empresaris i petites empresàries”, a banda de ser incorrecte, correm el risc que la persona se senti petita i que a nivell social se li doni poc valor, conseqüència també injusta. En canvi, parlar d’ “empreses petites o de dimensió reduïda” qualifica una tipologia de negocis d’unes característiques determinades i deixa la porta oberta a un manteniment o a un canvi d’aquestes característiques.

Per això, crec que hem de tenir molta cura en la manera com ens expressem. En aquesta línia, demano especialment a totes les persones que parlen sobre les empreses de dimensió reduïda, l’esforç i la voluntat de posar-les en valor, començant per la forma com ens referim tant a elles com a les persones que les impulsen.